La Felicitat: Etapa 15. Primera part
La única via urbana de les previstes a la Reforma que s’ha realitzat completament és la Gran Via A o Via Laietana.
El seu nom va ser una idea de Francesc Carreras Candi, historiador i polític de la Lliga, per recordar els laietans.
Un cop signat un contracte financer entre l’Ajuntament i el Banc Hispano-Colonial, el 24 d’octubre de 1907, va començar les obres amb un acte solemne que va presidir Alfons XIII i Antonio Maura, president del consell de ministres. El 10 de març del 1908, el rei va donar el primer cop de pic a la casa número 77 del carrer Ample. Després d’aquesta van caure moltes més, durant els 7 anys que va durar l’obra d’obertura del carrer a través dels estrets carrerons que fins aleshores havien ocupat l’espai.
Els enderrocaments van fer desaparèixer cases i carrers medievals, alguns ja existents els segles Xll i Xlll. Des d’un punt de vista monumental, els danys van ser pocs, però si es considera el valor d’un conjunt urbanístic el dany va ser irreparable. Moltes mostres d’arquitectura menor d’època gòtica, carrerons amb voltes i palauets de segona categoria van ser esborrats del mapa.
Apertura de la Via Laietana. Fotografia de: Josep Brangulí (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Pel que fa als habitatges, un article publicat a la revista “La construcción”, el maig de 1917 assegura que amb l’obertura de la Via Laietana van desaparèixer 2199 habitatges, sense que s’oferís cap alternativa als llogaters. Prop de 10.000 persones van haver-se de buscar una altra casa. Per tant, el cost social de la reforma va ser elevat.
Tal com preveia el projecte d’Angel Baixeras, no es van tirar a terra només les cases justes que ocupava el carrer, sinó també les de vint metres a cada costat per tal de crear solars on aixecar edificis pantalla que tapessin la ferida.
El juliol de 1910 l’Ajuntament va vendre a l’Estat el solar per construir-hi el nou edifici de Correus, que no va entrar en servei fins 1929 i altres van ser trets a subhasta i adquirits per empreses que tenien bones relacions municipals com el Banc Hispano-Colonial, la Companyia Transmediterrànea i la Caixa de Pensions.
Font: Barcelona, la construcció d’una ciutat. Jaume Fabre, Josep Mª Huertas. Plaza & Janés 1989
Mol interessant. 10.000 persones desalotjades sense alternativa!!!. I en una Barcelona que justet debia arribar als 500.000 habitants.
Teniu idea de on va anar a parar aquesta gent? es van fer barris nous?
Gràcies
Deixa el teu comentari!