Des de la Biblioteca del Carmel us hem preparat una guia de lectura amb una selecció de novel·les que tenen la famosa Via Laietana de Barcelona com a escenari, principal o secundari.
Va ser el 10 de març de 1908 quan el Rei Alfons XIII, el president del Gobierno Antonio Maura i l’Alcalde de Barcelona Domènec Sanllehy van assistir a l’inici de les obres que havien d’obrir la nova via.
L’obra va ser faraònica i les expropiacions que havien de fer-la possible van anar a poc a poc. Es volia unir el …

L’església del mar és una trama en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en una de les més fascinants i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal. Continuem però amb el nostre trajecte.
Ens situem al carrer de la Bòria, molt a prop de la plaça de la Llana, anomenada així perquè a l’epoca …

Aquesta setmana, anirem del barri Gòtic a la Barceloneta, passant pels barris del Born i de la Ribera.
Pàg 181 – Plaça Sant Felip Neri
Núria Monfort, examant de Julían és la salvadora dels llibres de Carax, ja que ella els va deixar al Cementiri dels Llibres Oblidats, on el seu pare n’era el guardià.
“La plaza San Felipe Neri es apenas un respiradero en el laberinto de calles que traman el barrio gótico, oculta tras las antiguas murallas romanas. Los impactos del fuego de ametralladora en los días de la guerra salpican …

Apunts sobre el viatge en tramvia de la Nonnita Serrallac:
Pàg. 40:
“Va pujar al tramvia que feia el recorregut del passeig de Colom i continuava tot al llarg del Paral·lel.”
Pàg. 121:
“Les oficines de can Gatell estaven situades a l’últim pis d’una casa del passeig de Colom. A cada replà hi havia un negoci relacionat amb l’activitat portuària. En aquella zona era força normal.”
Pàgs. 326-327:
“Abans d’agafar l’avinguda de Colom la Nonnita Serrallac va veure un gran cartell que deia: “En aquest solar, el Banc Hispano-Colonial aixecarà la seva nova seu central. Inauguració …

Reprenem l’itinerari des de l’actual Via Laietana i ens aturem a la Plaça de l’Àngel:
Pàg. 290:
“Va fixar-lo per al dimarts, dia 28, durant la revetlla de Sant Pere. L’Ajuntament havia organitzat un acte popular a la plaça de l’Àngel per celebrar l’èxit de la primera fase de la Reforma. Pensava prendre’n possessió oficialment amb una celebració popular, amb discursos, una foguera gegant i un concert de la banda municipal. Era la situació ideal per al trasllat: rius de gent amunt i ava1l, xivarri dels grossos.”
Pàg. 303:
“En Rafel Escorrigüela va veure …

La primera dècada del segle XX encara reservava un altre esdeveniment a la Barcelona vella. El 10 de març de 1908 Alfons XIII havia presidit l’ enderrocament del primer edifici que havia de donar lloc a un ample carrer, que encara no se sabia com es diria. Era previst que s’anomenés Bilbao, però finalment es va posar el nom de Via Laietana. En aquells moments, però, el pla urbanístic era conegut simplement com la Reforma.
Fins a 82 carrers van desaparèixer del tot o parcialment amb les obres, que es van …

La única via urbana de les previstes a la Reforma que s’ha realitzat completament és la Gran Via A o Via Laietana.
El seu nom va ser una idea de Francesc Carreras Candi, historiador i polític de la Lliga, per recordar els laietans.
Un cop signat un contracte financer entre l’Ajuntament i el Banc Hispano-Colonial, el 24 d’octubre de 1907, va començar les obres amb un acte solemne que va presidir Alfons XIII i Antonio Maura, president del consell de ministres. El 10 de març …

Ens aturem en un dels principals eixos de la ciutat:
Pàg. 191:
“Era un mapa de Barcelona. S’hi podia veure en vermella línia recta perfecta de la futura Via Laietana, l’actual Gran Via A: del passeig de Colom fins a la plaça d’Urquinaona, per damunt de l’entramat de carrerons medievals que havien de desaparèixer.”

View La Felicitat – Quinzena Parada in a larger map

L’obertura d’aquesta gran avinguda, mig segle abans, per Idelfons Cerdà al seu Pla de Reforma de l’Eixample de la ciutat (1859), després per Àngel Baixeres al seu Pla de Reforma del Casc Antic (1879) i per León Jaussély al seu Pla d’Enllaços del centre de Barcelona i els pobles agregats del Pla (1905) va assolir ràpidament un dels objectius pels quals havia estat dissenyada principalment: facilitar el moviment viari a través del casc antic de la ciutat i connectar l’Eixample amb l’activitat mercantil del port.
La Via Laietana aviat es va …