El darrer film de Cesc Gay (Barcelona, 1967) és una pel·lícula generacional rodada a Barcelona que mostra un mosaic d’històries de personatges masculins en crisi d’identitat amb el seu contrapunt femení. El format és un conjunt de trobades casuals que acaben en converses de gran intensitat comunicativa en què, per un moment, semblen desmuntar-se ficcions i aparences; res és el que sembla en un principi i els papers arriben a subvertir-se . Els protagonistes són homes i dones urbanites de professions liberals en la quarentena  que pertanyen a la mateixa …