Inici » Arxiu

Entrades etiquetades amb: Últimas tardes con Teresa

Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[9 abr. 2009 | Un comentari | ]

El Roxy era un cinema de Barcelona ubicat a la plaça Lesseps. El Roxy sempre ha estat present a l’obra de Marsé. Veiem aquests dos fragment de El fantasma del Roxy, inclòs dins la recopilació de relats Teniente Bravo:
Pàg. 55:
“En la platea del Roxy y en la sesión de tarde, hace muchos años.”
Pàg. 56:
“Se desploma en la plaza de Lesseps la fachada del cine en medio de una roja polvareda, el techo se abate sobre el patio de butacas, el escenario permanece erguido un instante, se rasgan y desprenden y …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[8 abr. 2009 | Sense comentaris | ]

Tretzena etapa:
Plaça Lesseps, recentment inaugurada.
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘-No sé. La señorita es un poco rara… -le dijo ella una tarde al salir del cine Roxy, en un tono indiferente, absorta en el tráfico de la plaza Lesseps-. Se ha vuelto rara, antes no era así.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 118
Demà, una mica d’història de com aquesta plaça Lesseps sempre ha tingut un paper important a l’obra de Marsé.

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[3 abr. 2009 | Sense comentaris | ]

Dotzena etapa:
Carrer Mare de Déu de la Salut, 75 Club de Tennis La Salut. Just darrera la plaça agafem el carrer Mare de Déu de la Salut fins arribar al club
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘- Me gusta tu barrio.
-¿Ves aquellas pistas de tenis, allá abajo, entre los árboles? – Manolo señalaba con el brazo-. Es el Club de Tenis La Salud. De niño trabajé en las pistas, recogía pelotas, como Santana…a que nunca habéis estado aquí?’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 232

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[2 abr. 2009 | Un comentari | ]

La plaça Sanllehy, inagurada l’any 1928, porta el nom de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona, 1847 – 1911). Polític, financer i advocat. Alcalde de Barcelona (1906-1909). Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu. Podeu més informació a la Graciapèdia.
Pel que fa la nostra obra, tenim un altre fragment:
“En la plaza Sanllehy había un gran entoldado con baile y atracciones. Compraron helados y gorritos de papel, bailaron y recorrieron varias calles.”
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[31 març 2009 | Sense comentaris | ]

Onzena etapa:
Deixem carretera del Carmel per baixar per Ramiro de Maeztu fins la plaça Sanllehy
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘La noche del 23 de junio de 1956, verbena de San Juan , el llamado Pijoaparte surgió de las sombras de su barrio vestido con un flamante traje de verano color canela; bajó caminando por la carretera del Carmelo hasta la Plaza Sanllehy , y saltó sobre la primera motocicleta que vio estacionada y que ofrecía garantías de impunidad…’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 21

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[30 març 2009 | Un comentari | ]

Si cerquem a Flickr l’usuari encantadisimo, trobarem aquesta crítica tan suggerent sobre el restaurant Tiber:
““Este es un lugar pintoresco y popular, tan apartado y alejado del centro de la ciudad como relación tiene su nombre con el estilo de cocina que practica (tradicional catalana). Las únicas referencias que teníamos de él eran algunos comentarios dispersos encontrados casualmente por la red y coincidentes respecto a la excelencia de sus caracoles “a la llauna”, uno de nuestros alimentos preferidos.”

Cartell antic
del Tibet

Pel que fa la nostra obra, tenim un altre fragment:
“Allí, Teresa deslizó …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[27 març 2009 | Sense comentaris | ]

Desena etapa:
Carre Ramiro de Maeztu núm. 34. Bar Tibet. Seguint encara per carretera del Carmel, fins arribar al proper revolt
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘Era partidaria de algún bar en el Monte Carmelo, lo cual extraño a Manolo.(…)
– Allí no tenemos nada que valga la pena –dijo él-. Pero conozco un sitio que está cerca, nos pilla de paso.
Había recordado el Tíbet, al pie del Carmelo. Rincón sofisticado (falsa cabaña, troncos barnizados, techos de paja, luz embotellada) en la terraza de una vieja torre de los años treinta convertida …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[25 març 2009 | Sense comentaris | ]

El Pare Jacint Alegre Pujals va néixer a Terrassa l’any 1874. Durant tota la seva vida va ajudar a pobres i persones desfavorides als hospitals de Barcelona.
Va conèixer l’obra de San José Benito Cottolego a Turí. A partir d’aquí va treballar per la creació del Cottolengo Pare Alegre, encarà que no el veure acabar. A la seva pàgina web podem trobar més informació a la seva web:
“El Cottolengo del Padre Alegre, es una forma de vivir y de ver en cristiano la vida. Su misión, como la de …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[24 març 2009 | Un comentari | ]

Novena etapa:
Carretera del Carmel núm. 19. Cottolengo del Padre Alegre. Continuem baixant per carretera del Carmel, uns cinquanta metres més endavant
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘En la curva del Cottolengo redujo gas, se deslizó suavemente hacia la izquierda , saliendo de la carretera , y frenó ante la entrada lateral del parque Güell.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 87.
Demà imatges i una breu explicació sobre el Cottolengo del Padre Alegre.

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Itineraris literaris »

[20 març 2009 | Sense comentaris | ]

“El parc Güell està situat a la muntanya del Carmel, que amb la de la Creueta i la Muntanya Pelada separen els barris de Gràcia i d’Horta. El financer Eusebi Güell va pensar a construir una ciutat jardí en el lloc que ocupava l’antiga finca de Can Montaner i li va encarregar el projecte a Gaudí. Només es van arribar a construir dues cases dins del recinte del parc, que es va conservar com a tal i que ara és jardí municipal. Tota la part urbanística va ser realitzada entre …