Cançons d’amor i de pluja / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 2013.
L’etapa que Sergi Pàmies va obrir amb La bicicleta estàtica està sent la més celebrada de l’autor. A un domini magistral de la forma del conte hi suma un fons autobiogràfic que dóna un resultat fantàstic. La vida de Sergi Pàmies és força novel·lesca (tot i que a ell possiblement aquesta definició no li faria gaire gràcia), fill de l’exili activista de la guerra civil neix a París l’any 1960 (els seus pares eren Gregorio López Raimundo i Teresa …

Si menges una llimona sense fer ganyotes / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 2007.
Sergi Pàmies (París, 1960) és un dels contistes més destacats de les nostres lletres, un títol que comparteix amb Quim Monzó. Els seus llibres sempre són agils i sorprenents amb contes capaços de treure punta a situacions quotidianes i derivar-les a divertides, absurdament divertides. Aquest llibre és significatiu com un final d’etapa, tot i que això s’ha vist amb el temps i no tant quan el llibre va aparèixer el 2006. Aquest és el darrer llibre de …

L’art de portar gavardina / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 2018.
Aquest llibre confirma un viratge en la trajectòria literària de Sergi Pàmies (París, 1960) que ja s’apuntava en el seu llibre anterior Cançons d’amor i de pluja (2013). Sergi Pàmies ha deixat que la vida, la seva vida entri en els seus contes, i el resultat no pot haver estat més positiu. Tenim un Sergi Pàmies madur, desencantat i terriblement lúcid i capaç d’oferir aquesta mirada lúcida sobre els fets que més l’han marcat. Tenim el tema dels pares, de …

Confessions d’un culer defectuós / Sergi Pàmies.- Barcelona: Empúries, 2015.
Confessions d’un culer defectuós / Sergi Pàmies eBiblio
Sergi Pàmies és un dels nostres escriptors més interessants sense cap mena de dubte. Cal destacar que per fi ha aconseguit lliurar-se de l’eterna comparació amb Quim Monzó (els dos van debutar més o menys alhora i amb estils similars). Un altre punt en comú entre ells dos, a més a més d’una certa tirada pels contes, és el fet d’escriure per la premsa. És en aquest camp on Sergi Pàmies ha col·laborat al llarg dels anys …

Sergi Pàmies conversa amb Jordi Nopca. Dijous 26 d’octubre a les 19:00h a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé.

La primera pedra / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
Després de fogejar-se en els contes Sergi Pàmies fa una passa cap a la novel·la. No va ser definitiu, després d’aquest llibre i Sentimental va tornar als contes. Dir que La primera pedra és una novel·la d’humor pot fer fugir a algú, o pot semblar que la tractem d’obra menor; ni per un moment. Per començar l’humor és una cosa molt seria, i aquesta novel·la pot mirar de tu a tu a les altres obres de Sergi Pàmies sense complexos. I l’humor …

 T’hauria de caure la cara de vergonya / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
Amb alguna excepció Sergi Pàmies s’ha distingit especialment com a contista. Sempre sota la comparació i l’ombra de Quim Monzó (el destí de tots els contistes catalans dels 90 ençà) ha bastit una obra que tot i les semblances té personalitat pròpia. Contes curts i contundents, però que no busquen la cabriola final, estan dominats per una mena de cinisme fatalista, passa el que ha de passar, el que és lògic que passi, per sort això també pot …

Nascut a Barcelona al gener de 1933, va ser adoptat tot néixer pel matrimoni Marsé. Passa la infància i la joventut a Barcelona, on comença a treballar d’aprenent de joier als 13 anys.

A la dècada dels 60 marxa a Paris i a la tornada publica la seva primera obra, Esta cara de la luna, avui repudiada per l’autor. Tres anys més tard obté el premi Biblioteca Breve amb Últimas tardes con Teresa. 
A 1978 guanya el premi Planeta amb La muchacha de las bragas de oro. A la dècada del vuitanta …