En ple maremàgnum de poemaris, contes i cròniques polítiques, resulta gratificant descobrir la publicació d’un llibre a mig camí entre l’assaig artístic i la biografia, i més si es tracta d’un personatge no contemporani.

Amb El fugitiu que no se’n va, Raül Garrigasait ens apropa la figura de Santiago Rusiñol des de un prisma ben diferent al que ha estat tractat fins ara i trenca els tòpics simplistes que el qualifiquen de burgès bohemi. El treball de Garrigasait es desenvolupa al voltant de la obra pictòrica i literària fugint, en tot moment, …

Els oferim una nova ruta literària sobre Barcelona i autors modernistes. En aquesta segona entrega seguim a Joan Maragall.
Va néixer al núm. 4 del carrer de Jaume Giralt, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella) prop del carrer Carders.

“Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre:
el mur hi era humit
però el sol hi era alegre.”
[…]
Un edifici on fonts d’aigua fresca repartides per les escales feien menys feixuga la pujada cap als pisos superiors.
Situats a la cruïlla dels carrers esmentats anteriorment, prop hi podem trobar la placeta de Sant Cugat on …

Amb aquest primer post iniciem una ruta literària monogràfica sobre Barcelona i autors modernistes. Començarem per la Barcelona de Santiago Rusiñol.
La casa natal de Santiago Rusiñol, al Carrer Princesa de Barcelona nº 37, seria més endavant l’esquema de la disposició escènica de “La Puntual”.

Els escenaris de la seva infantesa es van convertir en el paisatge del burgès barceloní i català per antonomàsia. Un altre d’aquests escenaris fou el Convent de Sant Agustí: paisatge gris i monòton que presideix tots els actes importants de la vida del Senyor Esteve.
El mateix Rusiñol …