“Ya he dicho que lo que me gusta es tocar la trompeta en una calle oscura; por eso escribí Las Baladas del Dulce Jim, porque deseaba poder, algún día, tocar la trompeta en una calle oscura. Más tarde comprendí que siempre he tocado la trompeta en una calle oscura.”
D’aquí a unes hores (les 19h), amb la companyia dels poetes Jordi Virallonga i Carlos Zanón, recordarem Ana María Moix, que ens va deixar el passat mes de febrer.
Poeta, narradora, periodista… Ana María Moix (1947) ha estat una de les veus més importants …

Albert Pla li feu un homenatge a Cançons d’amor i de droga, espectacle bastit a partir dels seus poemes i cançons. Laia Manresa i Sergi Díes –reprenent un projecte de Joaquim Jordà– li dediquen bona part del bellíssim documental Morir de dia. Un altre documental, Pepe Sales: pobres pobres que els donguin pel cul, guanyador del Festival IN-EDIT 2008, el té a com a protagonista. Enguany es compleixen vint anys de la seva mort, i sembla que la figura de Pepe Sales torna un cop i un altre, potser  –però, …

Dilluns vinent farà un any que ens deixà una de les veus més personals i influents de la música del darrer terç de segle. Alguns dels obituaris s’hi referien com a “poeta del punk” o “de Nova York”, i és prou coneguda la seva aspiració a dotar d’estatut literari la seva música. Però les relacions de Reed amb la poesia van ser molt més estretes del que hom acostuma a imaginar, especialment pel que fa a la seva relació amb el moviment conegut com a “New American Poetry”.
La New American …

Espera’m, torno de la nit
ple d’imatges per tu.
                                      Ahir va ser un gran dia
molt ple de coses:
                                     ara l’aviram

dorm en el pal, les vaques ajagudes
damunt la palla, l’euga            
plena renilla.
Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres
grans aus de presa que potser comencen
d’obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes,
els grans ducs, els mussols, ja han fet
la feina que els pertoca.
                                          Va naixent el dia
trist, emboirat.
                            La fosca prou espessa,
dura, fredosa, encara que en algunes
cases hi ha foc, mal sigui de butà.
 
Dona’m clarícies
d’aquesta nit:
                          cantaven
nens invisibles amagats al fons …