Pàg. 250-251:
“Van fer-se dur a la plaça de Catalunya. El sol ja escalfava de valent i esclatava a les voreres, als vidres de les botigues i dels cafès, a les plaques de coure de les porteries que donaven raó de doctors, enginyers, advocats i notaris barcelonins. Van entrar a la Maison Dorée, buida i tranquil·la perquè els buròcrates dels voltants encara no havien baixat a esmorzar. Van instal·lar-se en un sofanet encoixinat que abastava una de les parets del cafè restaurant. La panoràmica de Canaletes era excel·lent.”

View La Felicitat – …

Ens aturem a Plaça Catalunya i continuem fins el carrer Vergara:
Pàg. 145:
“Va baixar corrents les escales i va sortir a la Rambla. Tot i ser diumenge, el fet de venir de 1’oficina va fer que se sentís com
quan, de petit, feia campana a l’escola: excitat i lliure. Era un impressionant matí assolellat de finals d’hivern. Va respirar fondo i es va submergir en tota aquella glopada de vida barcelonina com aquell qui es capbussa a l’aigua segur de trobar-hi el que busca. Gairebé sense adonar-se’n va arribar a Canaletes. I …

En aquesta nova etapa ens dirigim a la Plaça Catalunya:

Pàg. 65:
“I així va començar la rutina d’aquells primers dies, treballant de sol a sol. A la fi de cada jornada passejava Rambla amunt. Però no s’atrevia a travessar l’esplanada de la plaça de Catalunya. Com una frontera. Li havien dit a Vila-rodona que Barcelona era molt gran, i ben bé que s’ho creia. Però la veritat és que no tenia cap pressa per comprovar-ho. De manera que tornava a baixar per la Rambla i com que estava bastant cansat, feia …

El Pla de la Boqueria és l’espai delimitat pels carrers de la Boqueria, de l’Hospital i Sant Pau, anomenat també cap de Creus o plaça de l’Ós.
Aquesta zona ja és denominada bocateria en un document de 1217, perquè era el punt de venda de la carn de boc. En tancar-se el recinte emmurallat a la banda de la Rambla a la segona meitat del segle XIII es construí la porta de la Boqueria i aquest espai es consolida com a zona de mercat, funció que es mantingué …

Seguidament ens aturem al Pla de la Boqueria
Pàg. 231:
“Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps.”

Ver La Felicitat – Desena Parada en un mapa más grande

Tornem cap a la Rambla i ens dirigim al Liceu:
Pàg. 36:
“A més, aquell vespre li tocava anar al Liceu. Hi acudiria amb la seva mare. Feia uns quants anys que s’havia afeccionat al Liceu. Li anava com l’anell al dit per fer i desfer negocis i culminar afers amorosos. En aquest sentit, la llotja era una mena de En aquest sentit, la llotja era una mena de fortalesa inexpugnable al servei dels interessos de la família Gambús. Hi feien Tannhauser i havia llegit al diari que, en homenatge al desig …

I la nostra ruta continua des de la Rambla fins el carrer Nou
Pàg. 256:
“I ràpid, cap a la Rambla. Amb prou eines hi havia vianants, i el ressò de les passes dels pocs que caminaven a aquelles hores arribava força abans que ells mateixos. I un cop a la Rambla, enfilar el carrer Nou.”
Pàg. 111:
“Es va aixecar d’una revolada, es va abrigar i va sortir al carrer. El sol brillava i convidava a caminar.. Va trigar un quart d’hora a arribar a la Rambla i cinc minuts més …

Un primer intent d’aixecar un monument a Colom ja s’havia plantejat a mitjans del segle XIX quan es va fer la columna de la plaça Duc de Medinaceli, que finalment es dedicà a Galceran Marquet i no a Colom, com alguns proposaven.
Un segon intent sorgí l’any 1874. El 18 de desembre, l’Ajuntament va acordar aixecar a la Porta de la Pau un monument a Colom que tingués 25 metres d’alçada i va convocar un concurs de projectes, que no es va arribar a fallar i el projecte …

Darrera etapa d’aquest segon llibre, Sigismond al vespre abandona Barcelona tot remuntant amb cotxe per la Rambla. Però abans de marxar veu El drac de la cantonada era una forma de cridar l’atenció als clients de principis del segle passat per a anunciar una tenda de paraigues situada a les Rambles.
pàg. 198
Sigismond al vespre abandona Barcelona tot remuntant amb cotxe per la Rambla. En la rambla de San José, en la esquina de una estrecha callejuela, a la derecha, hay una extraña tienda que no es verdaderamente china…un colosal …

José Marías Cañas ens deia a La prostitución después de la guerra civil española de Panam’s que:
‘Por aquel entonces la parte baja de la Rambla comenzó a adquirir un vago sabor americano. Donde antaño existió el Café Lion , apareció la sala de fiesta Panam’s.