Pepe Rubianes no es considerava a sí mateix com un escriptor, però no se’n podia estar d’escriure durant un parell d’hores, a diari i ell mateix explicava que era una de les passions de la seva vida. En aquests escrits hi plasmava les seves cabòries, fílies i fòbies, reflexions de la quotidianitat, amb aforismes, cartes, poemes d’amor, monòlegs punyents…  D’aquesta necessitat de l’artista per expressar-se neix Después de despedirme, un recull de textos que ens acosten a la seva figura.

“Ya echaron el telón.
Y con ademán cansado, dejo el personaje …