Ens ha deixat fa poc temps la poeta del silenci, pintora, amiga de les llengües, professora d’idiomes durant molts anys, ateneista, amb un somriure als llavis i una guspira d’intensitat en la mirada, que regalava a cor que vols, sense aldarulls ni presses, als que la coneixíem i l’estimàvem. Vestia sovint de negre i amb un cor generós i obert a aquells que injustament patien. Escrivia poemes, tankes, haikus, amb un lema que va acabar tornant-se amb el far de la seva vida, el que Píndar  ens va oferir amb …