El concepte de poetes maleïts va aparèixer a les acaballes del segle XIX a França, gràcies a una obra de Paul Verlaine del mateix nom, publicada el 1888, en què l’autor comentava i antologava sis poetes decadents contemporanis (entre ells Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé, Tristan Corbière i el mateix Paul Verlaine sota l’anagrama de Pauvre Lelian), que presentaven una sèrie de característiques comunes a la seva vida i a la seva poesia.
Hem d’entendre als poetes maleïts com una actitud d’oposició frontal a la societat establerta, i a la …