Pàg. 167:
“La fonda de viatgers La Pau ocupava la planta baixa i el principal d’una finca cantonera amb l’entrada pel carrer Gíriti número 4 i una sortida de servei pel carrer Plateria 37. Els treballadors que cada matinada passaven pel carrer arran de la finestra de la cuina tenien ocasió d’ensumar l’aroma del cafè perfumat amb aiguardent que s’oferia als clients matinadors.
Era un quart de sis del matí i una noia tota atrafegada parava una de les taules del petit menjador de la fonda, annex a la recepció. L’ establiment …

Ens allunyem de la Via Laietana:
Pàg. 80:
“I així van començar a caminar, un al costat de l’altre, carrer de Montcada amunt en direcció al carrer de la Barra de Ferro, que era on anaven. Mentrestant, ell li va explicar que es deia Rafel Escorriguela, que era originari d’Alcagaire de la Roca, a les terres de l’Ebre, que els seus pares eren pagesos i conreaven la bleda-rave.”

View La Felicitat – Disetena Parada in a larger map

La plaça de l’Àngel és una plaça del Barri Gòtic que avui constitueix un eixamplament de la Via Laietana, entre la baixada de la Llibreteria i el carrer de Jaume I. Pren el nom de l’estàtua d’ un àngel de bronze, sobre una piràmide de marbre, que es col·locà el 1618 al centre de la plaça en memòria del miracle ocorregut durant el trasllat del cos de santa Eulàlia des de Santa Maria del Mar fins a la catedral, l’ any 878. L’escultura indicava una imatge de la santa que …

Reprenem l’itinerari des de l’actual Via Laietana i ens aturem a la Plaça de l’Àngel:
Pàg. 290:
“Va fixar-lo per al dimarts, dia 28, durant la revetlla de Sant Pere. L’Ajuntament havia organitzat un acte popular a la plaça de l’Àngel per celebrar l’èxit de la primera fase de la Reforma. Pensava prendre’n possessió oficialment amb una celebració popular, amb discursos, una foguera gegant i un concert de la banda municipal. Era la situació ideal per al trasllat: rius de gent amunt i ava1l, xivarri dels grossos.”
Pàg. 303:
“En Rafel Escorrigüela va veure …

En paraules de Joan Amades:
“En aquest mateix indret començava un carrer que després de fer catorze angles o voltes, anava a sortir al de l’Argenteria on encara se’n conserva un tros. Era el carrer més típic i més interessant de Barcelona, considerat sota un punt de vista pictòric. S’anomenava carrer de Baseia.
Sobre el significat d’aquest nom s’han fet moltes disquisicions. Hom ha dit si era el nom d’una família noble antiga que tenia una fortalesa o castell vers aquest indret destinat a defensar la ciutat contra enemics vinguts per mar. …

Pàg. 94:
“Un home baixava xiulant pel carrer Basea, un obrer barceloní, tot sol, quina tristor, tan lluny de les coses de la vida. l el carrer Basea en aquell tram ja no existia i la Nonnita va mirar cap a la dreta perquè hi havia la seva palmereta, miraculosament intacta, encara, miraculosament sola enmig del solar.”

El 4 de maig de 1735 es posa la primera pedra de la nova església de Santa Marta en un extrem de l’avui desapareguda riera de Sant Joan. L’edificació, que va a costa de l’Ajuntament, ocupa i tanca el carrer de les Cabres i ocupa terreny pertanyent a la casa dels Sentmenat, que en compensació obtingueren una tribuna on, sense sortir de casa, poden escoltar la missa.
La divuitesca església de Santa Marta segueix pertanyent a l’hospital de peregrins Santa Marta, que es reconstrueix vora seu, fent cantonada …

Aturem el nostre recorregut, per uns moments, davant d’una església que va desaparèixer amb el projecte de creació de la Via Laietana:
Pàg. 222:
“El pare de la Cleta cada diumenge se’n va a can Llibre i compra un tortell de dues pessetes. Fa que li emboliquin ben embolicat, amb cartronets de carcassa i llacets vermells. I de tornada al barri, fa participacions de deu cèntims i el sorteja. És digne de veure, cada diumenge, a la sortida de missa de dotze a Santa Marta, tothom cap a la plaça de l’Oli …

El 1935 Josep Maria de Sagarra, que havia nascut i viscut al carrer deIs Mercaders, encara enyorava aquell món: «La reforma consumada -la de la Via Laietana ens va privar per sempre més d’un barri i d’uns palaus que eren una autentica delícia. I a canvi de que? Carrers com la Via . Laietana a tot arreu es troben a centenars. Amb pessetes poden fer tantes Vies Laietanes com vulgueu, però amb tot l’or del món és impossible adquirir un carrer com la nostra desapareguda Riera de Sant Joan.» La …

Continuem el nostre recorregut i ens aturem en un altre dels escenaris urbans desaparescuts:
Pàg. 28:
“Va travessar la plaça de l’Àngel i va enfilar pel carrer de la Tapineria, tot adormit però encara ple dels ressons de l’activitat diària. Durant el dia era un formiguer de vida i de botiguetes. En poc temps no en quedaria res. El carrer s’eixamplava una mica quan arribava a una botiga de làpides. Va observar-ne l’aparador: els bessonets orfes de can Tarrida no hi eren. Últimament se’ls trobava esperant-la repenjats indolentment, difunts i formals. Durant …