El 19 de març de 1999 —aquesta setmana es compliran quinze anys— José Agustín Goytisolo queia per la finestra del seu pis al número 177 del carrer Marià Cubí.  Tenia setanta anys. El jutge no va poder determinar les causes de l’accident, i l’entorn familiar, com podeu llegir a La Vanguardia del dissabte 20 de març, va donar a conèixer el contingut d’una nota del poeta on el mateix dia de l’accident avisava la seva muller que la persiana d’una finestra estava avariada. Si va caure intentant arreglar-la o no, …

“Alguna cosa estava passant”, diu el poema, i ni l’activitat al Taller d’arquitectura ni la dedicació a la seva obra poètica serien obstacle perquè el poeta continués defensant les seves conviccions polítiques personals. N’és prova la seva participació a la coneguda “Caputxinada” del març de 1966.
La Caputxinada (1966) deu el seu nom al fet que un grup d’estudiants, professors i intel·lectuals opositors al règim van tancar-se al convent dels caputxins de Sarrià amb l’objectiu de crear un sindicat d’estudiants democràtic. L’acció era agossarada, no només perquè durant la dictadura l´únic …

Afirmar que José Agustín Goytisolo era una poeta urbà ens diu poca cosa avui dia, però aquest és precisament un dels trets característics de la seva generació (penseu, per exemple, en Metropolitano, del poeta i editor Carlos Barral, o en el Tratado d’urbanismo d’Ángel González). En el cas de José Agustín, aquesta inquietud es palesaria en la participació al Taller d’arquitectura de Barcelona, creat per Ricard Bofill el 1961, i que fins el 1975 va tenir la seu al número 99 del carrer Nicàragua.
La idea de Bofill era aplegar un …

José Agustín Goytisolo torna definitivament a Barcelona el 1951, després d’haver passat uns anys estudiant dret a Madrid, i d’haver fet el servei militar a Mahó. Entra a treballar a AGUASBAR, com a assessor jurídic. És aleshores quan sovinteja la tertúlia del bar Boliche i s’integra al grup que formen, entre altres, Carlos Barral, Alberto Oliart, Jaime Ferrán, Enrique Badosa, Alfonso Costafreda, Jaime Gil de Biedma, els germans Ferrater, Josep Maria Castellet, Manuel Sacristán, i, a partir de 1955, Jaime Salinas.
El Boliche de què us parlem no era el de …

“Aquellos hombres / predicaban miedo”, diu un poema de Claridad (1959). I tot i que la primera experiència escolar de José Agustín Goytisolo no és amb capellans, sinó amb les teresianes del carrer Ganduxer, sembla que les monges també van espantar-lo prou el primer dia d’escola, la tardor de 1931. L’edifici de Gaudí, en canvi, el fascinà, i potser d’aquí ve part del seu futur interès per l’arquitectura. Passaria el temps i, incapaç d’adaptar-se a aquell entorn, José Agustín (aleshores “Pepe” o “Pepito”) va adquirir el costum d’escarpar-ne:
abandonaba el edificio …

Si hi ha una data assenyalada en la biografia dels germans Goytisolo és la del 17 de març de 1938. La família va passar bona part de la guerra civil a Viladrau, fugint de les dures condicions de vida a la ciutat, però la mare, Júlia Gay, baixava sovint a Barcelona a veure els avis. Aquell dia precisament feia tres anys el més petit dels germans, Luis, de manera que la mare va aprofitar la visita per comprar regals al carrer Pelai.
Miquel Dalmau explica que segurament devia d’aturar-se a fer …

Escenario: una torre vetusta del barrio de la Bonanova, situada en el número trece de la calle de Raset. Casa actualmente demolida, cuyo largo y estrecho jardín descendía en gradas a la Vía Augusta, en el tramo descubierto del tren de Sarrià, partido por una enorme zanja, entre las estaciones de Muntaner y Ganduxer.  [Juan Goytisolo. Memorias, p. 51]
La infància de José Agustín Goytisolo no té un escenari únic. Es reparteix entre diversos punts de Barcelona –sobretot a la Bonanova i les Tres Torres—, el mas de Torrentbó, i Viladrau, …

El  proper 19 de març es compliran quinze anys de la mort de José Agustín Goytisolo, i volem recordar-lo proposant-vos un recorregut que reflecteixi la relació del poeta amb Barcelona.
José Agustín Goytisolo va veure canviar molt la seva ciutat, al temps que canviava ell i la manera de relacionar-s’hi. En la seva obra hi trobareu la ciutat de la infància, marcada pel record de la mare, però també la ciutat de les transformacions urbanístiques i socials dels anys cinquanta i seixanta, una  ciutat que lluita i s’organitza contra la repressió.  …