Seguim amb la proposta de convertir tots els itineraris literaris que pengem en aquest blog, a partir de la lectura que realitzem del fons especialitzat en Novel·la Barcelonina de la nostra biblioteca.
Avui us oferim la versió descarregable de l’itinerari de la novel·la El raptor de gnoms de Jordi de Manuel. Seguiu la ruta per la ciutat a través de la lectura!
Us animeu?

El cant de les dunes
de Jordi de Manuel
Barcelona : Lleida : Pagès, 2006. Demaneu la reserva d’aquest document
Jordi de Manuel és biòleg, professor i escriptor barceloní. Ha publicat diversos reculls de contes i novel·les: El pes de la por (Alfaguara) El beuratge (Alfaguara), Tres somnis blaus (Columna; premi Valldaura), Cels taronges (Columna; premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres(Columna; premi Pere Calders de Literatura Catalana), L’olor de la pluja (La Magrana), El cant de les dunes (Pagès editors), El raptor de gnoms (La Magrana), Mans lliures (Edicions 62), La mort del …

Aquest passat mes de juny us vam proposar que seguíssiu la ruta literària que vam elaborar a partir de la novela El raptor de gnoms, de l’escriptor Jordi de Manuel. En aquesta entrada us farem un resum ràpid perquè pogueu accedir a totes les rutes de l’itinerari d’una manera més directa i pràctica. Així, si us ve de gust, podeu posar-la en pràctica durant les vacances.

El raptor de gnoms: 1ª etapa –> us vam parlar de les runes d’el Casino de l’Arrabassada.
El raptor de gnoms: 2ª etapa –> us vam …

TORRE BARÓ
Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris. Els seus terrenys s’enfilen des de l’avinguda Meridiana fins a Collserola, limitats pel barri de la Trinitat Nova. Va ser propietat del baró de Pinós fins el 1873, que els comprà el marques de Vallbona. L’allunyament del centre de la ciutat va suggerir al nou propietari la idea de convertir la zona en una gran ciutat jardí on la burgesia pogués establir un nou barri lluny dels tràfecs del centre de la ciutat.
Amb aquest objectiu, va construir una mena …

I arribem a la darrera etapa de la nostra ruta, on el raptor de gnoms busca un lloc per alliberar en Zuk, però no li acaba d’agradar el que veu i es troba amb un senyor gran, que li informa sobre el lloc on són.
Pàgs 66-67
-Que lleig es veu tot des d’aquí –comenta l’home com si li llegís el pensament.
Dragan mira en la mateixa direcció on enfoquen els ulls de l’home.
-Allà enfront la Ciutat Meridiana, a la dreta el barri de Torre Baró i més enllà la Trinitat: la …

Després d’alliberar el gnom Seb, Dragan aprofita per saciar la seva sed a una font mítica. Ara bé, a més d’alliberar els gnoms, també els visita de tant en tant i demostra tenir esperit cívic.
Pàg 34
Comença a refer el camí de puntetes –sempre mirant cap a terra- per l’alzinar gairebé impenetrable. Deu minuts després arriba a la Font Groga i sadolla la set amb  el rajolí d’aigua ferruguinosa que vessa entre la roca esgrogueïda, llefiscosa. S’asseu al banc de pedra desgastat de la font, respira fondo, satisfet, i es fica …

EL MINA GROTT
La Mina Grott és una galeria de 1290 metres de longitud que travessa la muntanya de Vallvidreda. Mitjançant un canalís cobert situat al sòl i per tot el llarg de la galeria , proporcionava l’aigua del pantà fins a l’aleshores poble de Sarrià; arribava a subministrar 400.000 litres diaris.

Carles Montañés va tenir la idea de fer passar un tren per aquest túnel, com a primer pas d’un projecte que pretenia comunicar amb tren elèctric la ciutat de Barcelona i la comarca del Vallès, però que no …

Aquest cop, el nostre raptor de gnoms busca un lloc per alliberar el Gro, i al costat del pantà de Vallvidrera es troba amb el Mina Grott, que amaga una curiosa història.
Pàgs 117-118:  Continua pel camí de baixada vorejat de plàtans i aviat topa amb el forat fosc d’un petit túnel, l’entrada està barrada amb una reixa rovellada, colgada per fulles d’heura verdíssimes. Veu un cartell: Mina Grott.
Dragan no es pot imaginar que rere aquella reixa rovellada, dins aquell passadís negre, s’oculta un vell projecte que va  fracassar gairebé un …

Després de passar l’Església de Santa Maria de Vallvidrera, Dragan torna al cotxe per agafar l’Hum i li crida l’atenció un edifici: la Casa Verdaguer, també conegut com a Vil·la Joana.
Pàg 84:  Baixa cap a la camioneta per anar a buscar el nan. S’atura un moment en un marge del senderó i s’asseu en l’arrel que sobresurt d’un pi pinyer molt alt. No gens lluny, al vessant d’enfront veu un edifici. És a prop d’on té el cotxe aparcat, però des d’aquí es veu tot molt millor. És una …

Buscant un lloc per alliberar el gnom Hum, Dragan es troba davant d’una església antiga.
Pàg 82:    Travessa la carretera , i topa amb una esglèsia: “Esglèsia de Santa Maria”, diu al rètol. Es pregunta quantes esglésies hi deu haver al món que s’anomenen així. Aquesta, però, és antiga, el text de la placa informa al visitant que té més de mil anys, tot i que probablement ha estat reconstruïda diverses vegades.
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VALLVIDRERA
La història de Vallvidrera està ben documentada al llibre “Historia documentada del poble i la …