Flavia Company Navau  és una escriptora, traductora, periodista, presentadora i directora de televisió, professora d’escriptura i creació literària, i gestora cultural. Va néixer a Buenos Aires el 1963 i es va nacionalitzar espanyola en 1973.
L’any 1990 es traslladà a Sant Carles de la Ràpita, retratat en el seu llibre de proses poètiques en català, Retrat de la Ràpita, (Retrat de La Ràpita), il · lustrat per la pintora Rosa Querol.
Des de 1995 viu entre Barcelona i La Ràpita. El 1998 comença amb tallers literaris per adults.
Durant els anys que viu …

Paseos con mi madre. Javier Pérez Andújar
Paseos con mi madre / Javier Pérez Andújar. Barcelona : Tusquets, 2011.
Quan vaig agafar aquest llibre de Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965)  i em vaig posar a llegir, ja en vaig quedar meravellat i atrapat des de les primeres pàgines. Per què? Coneixia altres obres de Pérez Andújar i l’havia vist i escoltat en alguna de les emissions de programes televisius com ara “L’hora del lector” (Canal 33) i “Saló de Lectura” (BTV), dirigits i presentats per Emili Manzano, en què …

S’ha dit d’aquesta novel•la que és un homenatge a la Rambla i més en concret als epicentres del cor de la Barcelona baixa, el carrer Escudellers i voltants. Altres, que l’autor ha barrejat la vulgaritat de l’entorn humà amb la mediocritat. En tot cas, esdevé una recreació de llocs i personatges en extinció amb retocs vitals i punts d’humor.  I amb el missatge final que no tot s’acaba. Sinó que moltes coses resten perpètues en el mural”.

“Ell , Silvestre Guillamet, el marqués d’Escudellers, no es moriria sense acabar la gran …

Heretaràs la Rambla / Alfred Bosch. Barcelona : Planeta, 2005. Demaneu la reserva d’aquest document.
Herataràs la Rambla és la sisena novel•la de l’historiador i escriptor barceloní Alfred Bosch. Com el seu títol indica la història transcorre per les Rambles de Barcelona, i els carrers que les envolten  i també el popular Barri Xinès, amb els seus personatges habituals (macarres, prostitutes, policies, inmigrants…). Narra la relació existent entre un avi, en Silvestre,  i el seu nét l’Arnau. L’avi és un home malcarat, orgullós i una mica passat de rosca que un …

Els oferim una nova ruta literària sobre Barcelona i autors modernistes. En aquesta segona entrega seguim a Joan Maragall.
Va néixer al núm. 4 del carrer de Jaume Giralt, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella) prop del carrer Carders.

“Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre:
el mur hi era humit
però el sol hi era alegre.”
[…]
Un edifici on fonts d’aigua fresca repartides per les escales feien menys feixuga la pujada cap als pisos superiors.
Situats a la cruïlla dels carrers esmentats anteriorment, prop hi podem trobar la placeta de Sant Cugat on …

D’escriptors catalans/espanyols vinculats amb Rússia, n’hi ha un munt. Entre els més coneguts dels espanyols destaquem Emilia Pardo Bazán (autora de La revolución y la novela en Rusia), i Juan Valera, (autor de Cartas de Rusia, i diplomàtic al país), Narcís Oller (traductor de Pavlovski i de Tolstoi), Josep Pla (que té un “Viatge a Rússia”), Antoni Rovira i Virgili (“Viatge a la URSS”), Andreu Nin (gran traductor de Tolstoi i Dostoievski), Carles Riba (traductor de L’Inspector de Gógol), Prudenci Bertrana (traductor de El somni de l’oncle de Dostoievski), Marià …

Tornem cap a la Rambla i ens dirigim al Liceu:
Pàg. 36:
“A més, aquell vespre li tocava anar al Liceu. Hi acudiria amb la seva mare. Feia uns quants anys que s’havia afeccionat al Liceu. Li anava com l’anell al dit per fer i desfer negocis i culminar afers amorosos. En aquest sentit, la llotja era una mena de En aquest sentit, la llotja era una mena de fortalesa inexpugnable al servei dels interessos de la família Gambús. Hi feien Tannhauser i havia llegit al diari que, en homenatge al desig …

El Gran Teatre del Liceu és un teatre d’òpera, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona.
El seu origen està en la Sociedad Dramática de Aficionados, creada el 1837 a l’antic convent de Montsió del Portal del Àngel per uns membres de la Milicia Nacional sota la iniciativa de Manuel Gibert. La necessitat de crear un conservatori de música a Barcelona propicià el 1838 la seva conversió en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la Reina Isabel II, que incorporava al conreu del teatre el del …