«La Barcelona a la qual m’agrada tornar és, en primer lloc, una ciutat a la qual no li agrada el poder. Una ciutat que sap que la millor sobirania és estar lluny dels que manen: reis, emperadors, potentats, financers, amos, patrons… Com més lluny millor»

Així parla al final del llibre Marina Garcés, reivindicant el seu model de ciutat, molt allunyat del present i del passat més proper de Barcelona.

Garcés construeix un relat, que molts cops sembla gairebé un diari íntim, prenent com a punt de partida el desallotjament policial del cinema Princesa el 29 d’Octubre de …