Coses de família / Joan Agut.- Barcelona: Barcanova, 2004
Coses de família / Joan Agut eBiblio
Joan Agut (Barcelona, 1935- Caldes de Montbui, 2011) La seva família, avia, mare i tietes, tenien parades de peix a diferents mercats de Barcelona, però ell es va dedicar als llibres. Va muntar una llibreria que li obriria les portes a fer d’editor i crític literari. Va impulsar, quan treballava a l’editorial Bruguera, l’edició en català i també va ser un fundador de l’editorial Barcanova. I finalment com escriptor va publicar: La mirada del cec, La …

Es compleix mig segle de l’aparició de la novel·la homònima de Juan Marsé i 32 anys de la pel·lícula. Avui volem retre homenatge a ambdues obres. La primera inspiradora de la segona, i la segona una preuada peça difícil de trobar en el circuit comercial.
L’obra de Juan Marsé ha estat portada al cinema en vuit ocasions,  i la qualitat d’aquestes adaptacions ha sigut més aviat tirant a la baixa. El propi autor va col·laborar en la escriptura del guió, i va arribar a barallar-se amb el director per discrepàncies en …

La papallona / Narcís Oller i Moragues. Barcelona: Edicions 62, 2014
La papallona / Narcís Oller i Moragues eBiblio
Narcís Oller i Moragues ( Valls 1842-Barcelona 1930) Es va quedar orfe de pare als dos anys i va ser educat pel seu oncle, J. De Moragues, també va tenir molta relació amb el seu cosí Josep Yxart, critic literari que es bellugava pels cercles literaris de la Renaixença. Narcís Oller va estudiar
dret a Barcelona va treballar a la Diputació provincial com a oficial de secretaria i desprès va ser procurador dels tribunals gairebé fins …

Agafarem el carrer Arenys i anirem baixant suaument fins arribar a la Ronda de Dalt, a l’alçada de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Aquest hospital va ser inaugurat el 1955 i és un dels hospitals de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1971. L’hospital és clau a la novel·la ja que és el lloc on treballa na Irene, l’exnovia d’en Victor i a més en aquest hospital es situa el final de la novel·la.
-S’hauria de portar a analitzar l’eucaliptus –dic.
-Sí. La Irene pot fer-ho. Agafa’n algunes mostres de la …

La següent etapa de la ruta és el carrer Santa Albina, la casa de la Dolors. La Dolors és la noia que li presenta al Víctor una de les seves companyes de feina, i el motiu principal que el nostre protagonista arribi al barri del Carmel.
   La distribució de les illes d’edificis no segueix cap ordre o pauta. Aquí hi ha carrerons estrets i més enllà unes escales que tresquen per entre les cases. Baranes, balustrades i excavadores. El minotaure es tornaria boig.
En pujar el carrer de Santa Albina ja estic …

A continuació, l’altre carrer on arriben els nostres protagonistes mentre s’apropen a casa de la Dolors és el carrer Fastenrath, caracteritzat per les seves contínues pujades i baixades. Les escales mecàniques i els ascensors són molt presents al barri del Carmel, i són imprescindibles per garantir la mobilitat en un barri on els desnivells són la norma.
-Com estàs del peu?
-Em fa mal. On som ara?. Quin carrer és aquest?
-Fastenrath.
El recordo perquè vaig pensar que volia dir rata ràpida, en alemany. La mnemotècnica per la via de la estupidesa.
A uns vint …

Des de l’Espai Jove Boca Nord agafem el carrer Agudells cap amunt, fins arribar a Calderón de la Barca, allà pugem fins assolir les escales mecàniques del carrer Alguer i arribem a la terrassa de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé on farem una parada. Des d’allà veurem l’ascensor que uneix el carrer Murtra amb el carrer Santuaris, la nostre propera parada. El carrer Santuaris deu el seu nom a que antigament va unir els santuaris de la Mare de Déu del Coll i  la del Carmel, actualment és el carrer de certa importància a major …

Iniciem la nostra ruta a l’Espai Jove Boca Nord, situat sobre la boca nord del túnel de la Rovira, que és la via per on accedeix en Víctor al Carmel. Aquest túnel marca el que seria la frontera entre Barcelona i el Carmel, “la muntanya que hi ha més enllà d’aquella on Frodo va llençar l’anell únic”. Un punt d’accés que ha afegit a la seva funcionalitat comunicativa i de transport l’Espai Jove Boca Nord.
La conversa es va interrompent a ritme de semàfor. Vermell, parlem; verd, fem via cap al …

Marc Pastor (Barcelona, 1977) va saltar a la fama amb la publicació de La mala dona on recreava la seva particular visió sobre Enriqueta Martí, també coneguda com la “Vampira de Barcelona”, després d’aquest llibre de literatura negra va sorprendre a tothom amb L’any de la plaga, un llibre a cavall del gènere apocalíptic, la ciència-ficció i farcit de referències culturalment disperses (manera elegant de dir friki), o per resumir-ho al màxim: i si La invasión de los ultracuerpos es produís avui a Barcelona?
Amb aquesta ruta literària us volem acostar …

No em dic Raquel  / Josefa Contijoch.- Barcelona: Laia, 1989
Josefa Contijoch neix al 1940 a Manlleu  viu rodejada de lletres i paper, ja que  la seva família té una botiga  llibreria papereria i el seu pare regenta una impremta, llegeix tot el que li cau a les mans.
Estudia comerç i llengües, comença escrivint poesies, les primeres  les  escriu  en castellà pels anys 60 ; en Segimon Serrallonga  i l’Armand Quintana  a casa del Miquel Martí  Pol  la van convèncer  d’escriure en català.
 Comença a escriure poesia en català La corda de …