Avui 8 de març, dia internacional de les dones, en el nostre racó de recomanacions teatrals volem parlar de la notable qualitat de la presència femenina en la dramatúrgia catalana contemporània. En l’anomenat boom que ha experimentat l’autoria teatral de casa nostra en els darrers anys, un dels aspectes que hi destaca és, sens dubte, el progressiu augment de les veus de dones rere els textos que sorgeixen i que es representen. Malgrat això, la presència d’autoria femenina als escenaris és encara per sota clarament de la masculina. El darrer …

Érem a l’any 2010 i els amants del teatre ens vam trobar amb una notícia que semblava ciència-ficció en aquells temps que corrien: obria una nova sala teatral a Barcelona! Els intrèpids components de la Companyia FlyHard (en aquells moments Jordi Casanovas, Clara Cols, Roser Blanch, Pablo Lammers i Sergio Matamala) havien vist que necessitaven un espai estable on poder mostrar les seves produccions i s’hi van llençar de cap: van llogar un petit local al barri de Sants i el van convertir en un acollidor teatre.
D’aleshores ençà la Sala Flyhard …

Aquest mes, des d’aquest racó de recomanacions teatrals de la biblioteca, volem fer un salt cap a l’altra banda: deixem per un moment la dramatúrgia, els assajos i l’escenari i ens centrem en la platea. En la recepció de l’espectacle. En la mirada de l’espectador; en la seva anàlisi d’allò que ha escoltat, d’allò que ha vist, que ha sentit. En la mirada d’un espectador molt concret, que seu probablement acompanyat d’un bolígraf i un petit bloc: l’espectador professional. El crític teatral.
“Escribe siempre lo que sientes, pero arguméntalo y modera …

Continuem amb el repàs a la trajectòria del dramaturg i guionista Martin McDonagh.
El 2003 McDonagh fa un canvi significatiu en la seva dramatúrgia. Per primera vegada estrena una obra que no transcorre a Irlanda: `L’home dels coixins´. Un altre èxit ple de reconeixements, com ara els premis Lawrence Oliver, Drama Circle Award i Tony.
Aquí, com dèiem, canviem radicalment d’escenari i viatgem fins a un estat totalitari de l’est d’Europa: en una història amb ressonàncies kafkianes, dos policies interroguen l’escriptor Katurian K. Katurian a causa d’uns terribles crims, en els quals …

Avui parlarem de Martin McDonagh (Londres, 1970, de pares irlandesos), considerat per la crítica i el públic com un dels dramaturgs anglosaxons més destacat de les últimes dècades. La seva aparició en l’escena teatral britànica va ser espectacular: ‘La reina de bellesa de Leenane’ (1996) esdevingué un èxit immediat. Les crítiques en van destacar “el seu superb sentit de l’estructura i el diàleg, inusual en un autor debutant”. A més, sorprenia la mirada sense ni una engruna de misericòrdia de l’autor cap a les seves protagonistes: Mag i Maureen, una …

Terrat d’un gratacels de 49 plantes a una gran ciutat com Barcelona on fa dos anys que no hi plou: aquest és l’escenari on els personatges, que treballen en una de les oficines d’alt nivell que s’allotgen a l’edifici, entren i surten… sobretot surten a fer una cigarreta: una activitat que s’ha convertit en clandestina, per la prohibició de fumar en tot l’edifici i que dóna peu a l’escorcoll i el control de cada empleat provocant una atmosfera que, per moments, evoca l’univers d’Orwell a 1984.
Una secretària rossa, una morena, …

 
Acabem l’any i proposem començar el següent, amb sentit de l’humor. Per això res millor que “consultar” aquest diccionari d’anècdotes d’un dels grups de teatre d’aquest país que més ens han fet riure a la butaca del teatre i que actualment s’està acomiadant dels escenaris amb l’obra Bits! al Teatre Poliorama.
A Tricicle  de la Z a la A, trobem endreçats i ordenats (tot i que capgirats alfabèticament) un seguit de conceptes que serveixen per resumir la trajectòria de més de trenta-cinc anys d’aquesta companyia formada per Joan Gràcia, Carles Sans …

 
Chikamatsu Monzaemon,  pseudònim de Sugimori Nobumori  (1653- 1725), és un dels dramaturgs més importants del seu país. Se li atribueixen més d’un centenar d’obres, la majoria de les quals de “joruri”, o teatre de titelles.
Tot i que es creu que havia escrit altres obres prèvies, la primera obra reconeguda de l’autor és Yotsugi Soga (La herencia de los Soga) escrita el 1683, amb la que va aconseguir un gran èxit de públic i va provocar l’inici de la col·laboració entre l’autor i el cantant de “bunraku”, Takemoto Gidayu. L’any 1686 Chikamatsu …

 
El títol no enganya pas: es tracta d’un llibre de memòries (el primer d’una trilogia) que comprèn el període 1977-1985, l’època de la Transició espanyola, i com el mateix Joan Lluís  Bozzo explica “té l’afegitó de trobades en una furgoneta, ja que parla de la primera època de la companyia, aquella que vam viure, en gran part, tancats a la cabina de la vella Mercedes amb la qual vam fer centenars de milers de quilòmetres.”
El llibre arrenca l’any 1977, quan Joan Ollé, que havia estat el fundador de Dagoll Dagom …

 
L’any 1962, un jove Josep Maria Benet i Jornet s’iniciava com a dramaturg amb l’obra Una vella, coneguda olor, per la que rebia una any més tard el premi Josep Maria de Sagarra. Marcava un punt d’inflexió en el teatre català ja que adoptava la tradició realista d’Eugene O’Neill i l’aproximava a l’obra de Buero Vallejo i la seva Historia de una escalera.
Aquest realisme es fa evident en el retrat d’un barri popular i treballador, el Raval dels anys 60, de patis de veïns i dels seus habitants inquiets pels …