Barcelona segons Narcís Oller: transport

El 1848 va començar a funcionar el primer transport col•lectiu estrictament urbà: una línia d’òmnibus que enllaçava l’estació del tren a la Barceloneta amb la Rambla. Aquest cop en Narcís Oller, que va arribar a la capital catalana el 1863,  ens parlarà sobre el transport barceloní i les traves que hi trobaven els usuaris. Són “los carruatges de plaça”. Aquell transport que necessita d’una reforma radical per tal de gaudir de “les avantatges que disfruten les ciutats ben organitzades”.
“No podem ocultar que hem tingut una alegria …

L’església de Sant Miquel del Port és un dels primers edificis de la Barceloneta. Començada el 1753, el any mateix de la fundació del barri, s’ havia acabat el 1755.
L’obra la dirigí l’arquitecte Damià Ribes segons el projecte de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño, representat durant la construcció del temple pel també enginyer militar Francisco Paredes.
En la disposició de la façana es poden distingir clarament les característiques principals de les esglésies barroques. Dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes, destaca la part central …

Ens aturem a l’Església de Sant Miguel Del Port:
Pàg. 83:
Mossèn Maroto, de la parròquia de Sant Miquel, assegut a taula, tenia un petit sant crist a una mà i un rosegó de pa a l’altra. El santcrist era una talla de fusta feta amb més bona intenció que art per un pescador de la Barceloneta. N’havia fet donació per una promesa. Va agafar un tros de formatge de la taula, el va queixalar, va queixalar el pa i va tornar a examinar el santcrist, tot mastegant.
Havia de trobar un lloc …

En el darrer tram del nostre itinerari ens acostem al barri de la Barceloneta:
Pàg. 82:
“Va recollir la maleta en una botiga de pianos del carrer Ample, on la hi guardaven perdeu cèntims diaris. Quan van veure’l entrar d’aquella manera, la hi van lliurar en silenci i es van negar a cobrar-li res. Va aconseguir d’arribar a la pensió de la Barceloneta on s’havia allotjat. Amb aquells dos rals aconseguiria convèncer’ls perquè l’hi deixessin dormir.”
“-No me’n vaig sortir. Ni com a artista, ni, encara menys, com a arquitecte, municipal o no. …