Us presentem un viatge en el temps en la filmografia d’un dels més prestigiosos cineastes italians: Michelangelo Antonioni. Al 1975 Carlo Ponti produïa Professione : reporter, drama protagonitzat per Jack Nicholson que estava en un dels millors moments de la seva carrera. Al mateix any rebria el seu primer Oscar per Alguien voló sobre el nido del cuco.
La cinta va estar nominada a la Palma d’Or de Cannes com a millor pel·lícula, guardó que va ser obtingut per Crónica de los años de fuego, superproducció algeriana que narra 15 …

Us presentem el tercer llargmetratge del gallec Rodrigo Cortés, director de l’exitosa Buried (2010). Escrita i dirigida pel mateix Cortés, explica la història com dos investigadors de fraus paranormals, se les arreglen per desacreditar a un famós vident que ha recuperat el prestigi perdut, després de trenta anys en el oblit.
Creure o no creure? Sabem que la màgia no existeix i que el número de farsants en les ciències ocultes és molt alt, per no dir absolut. Diuen que només emprem el 10% de la capacitat del cervell. Veritat o …

Per primer cop assistim a una mostra de cinema apocalíptic a Barcelona, cinema espectacle on la catàstrofe marca l’argument de dalt a baix. Els germans Pastor, contaven amb l’experiència de la seva opera prima Infectados (2009), de factura nord-americana. Tres anys més tard, amb un pressupost de cinc milions d’euros, s’estrena Los últimos días, que compta per primer cop amb el duet José Coronado i Quim Gutiérrez.
No deixa de ser interesant imaginar com podria arribar a ser una Barcelona apocalíptica, donat que estem massa saturats pel territori nord-americà. Hem vist …

Tornem a encetar la secció Barcelona cinema, i aquest cop la ciutat comtal es converteix en un escenari de rodatge d’excepció: la França del segle XVIII. Hagués estat possible rodar a París, si cap al 1852 el Baró Haussmann no hagués demolit el laberint de carrers estrets i cases medievals que conformaven el cor de la ciutat. Aquest nou pla urbanístic va obrir enormes avingudes poblades d’edificis neoclàssics, esdevenint la postal parisenca que tots coneixem avui dia. En un primer moment es va pensar en Croàcia, però finalment, els escenaris escollits …

Pel·lícula de 1988 del director Francesc Betriu (Organyà, 1940) basada en una novel·la de l’argentí Raúl Núñez (de qui Ventura Pons va adaptar-ne al 1986 La rubia del bar). Betriu fa aquí un retrat del Barri Xino amb un estil realista, urbà i amb moltes llums de neó; també ho havia fet a Furia Española al 1974 i més endavant, al 2009, amb Mònica del Raval. A Sinatra la protagonista és la ciutat pre-olímpica, deixant testimoni d’alguns indrets i formes de vida que ja no existeixen (com la Bodega Bohemia del carrer Lancaser, la …

Aquest mes de març ha fet 40 anys que van executar Salvador Puig Antich, i en aquesta data tan assenyalada han tingut lloc diversos actes i homenatges, entre els quals l’espectacle Cançons d’amor i d’anarquia conduït per Joan Isaac, que es podrà tornar a veure l’1 de maig a Florència, el 2 de maig a San Remo i el 4 de maig a Manresa al Teatre Kursaal.
Salvador Puig  Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 – 2 de març de 1974) va formar part del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) organització …

Pel·lícula estrenada al maig de 2012 i que va ser guardonada com a millor pel·lícula al festival de cinema espanyol de Màlaga 2012, així com nominacions a millor directora per a Patrícia Ferreira al festival de Montréal, i diversos premis per als actors Àlex Monner, Marina Comas i Aina Clotet.
Els protagonistes són tres amics d’uns catorze anys que van al mateix institut:  l’Oki (Marina Comas), l’Àlex (Àlex Monner) i el Gabi (Albert Baró). Cadascun viu una situació familiar i escolar que els porta a sentir la pressió i la incomunicació …

Aquest novembre us proposem acostar-vos a les relacions entre cinema i poesia a través de dues activitats que tindran lloc a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.
· Dijous 7 de novembre us convidem a assistir a la xerrada “Imatges poètiques del cinema”, a càrrec de Lídia Bardina. L’activitat es fa en el marc del cicle Pàgines de pel·lícula de Biblioteques de Barcelona. (Sala d’actes de la biblioteca, 19h.)
· A partir de dimarts 5 de novembre i fins el dia 30 exposarem llibres i pel·lícules al voltant de les relacions entre poesia i …

El darrer film de Cesc Gay (Barcelona, 1967) és una pel·lícula generacional rodada a Barcelona que mostra un mosaic d’històries de personatges masculins en crisi d’identitat amb el seu contrapunt femení. El format és un conjunt de trobades casuals que acaben en converses de gran intensitat comunicativa en què, per un moment, semblen desmuntar-se ficcions i aparences; res és el que sembla en un principi i els papers arriben a subvertir-se . Els protagonistes són homes i dones urbanites de professions liberals en la quarentena  que pertanyen a la mateixa …

Us recomanem una petita joia del documental fet a Barcelona, Mercado de futuros. Mercedes Álvarez n’és la directora, nascuda a Aldealseñor (Soria) viu a Barcelona des dels 3 anys. Va col·laborar amb José Luis Guerín en el muntatge d’En construcció, i participa en el Màster de Documental de Creació de la UPF.  La seva anterior pel·lícula El cielo gira de 2005, va guanyar, entre d’altres, el festival de cinema independent de Buenos Aires i el de Rotterdam. Mercado de Futuros ha estat seleccionada en els millors festivals de cinema del …