José Luis Alonso de Santos (Valladolid, 1942) és una de les personalitats més importants de l’escena espanyola. Autor de més d’una trentena d’obres de teatre, actualment és el primer president de la recentment constituïda Academia de las Artes Escénicas de España (2014).
Llicenciat en Ciències de la Informació (Imatge) i Filosofia i Lletres (Psicologia) va estudiar al Teatro Estudio de Madrid (TEM). El 1964 va iniciar la seva activitat teatral en grups de teatre independent com a actor, director i autor.
L’any 1981 arriba el seu primer gran èxit com a autor …

Bernard-Marie Koltès va néixer a Metz (França) l’any 1948. De família catòlica i burgesa, va ser alumne d’un col·legi jesuïta fins acabar el batxillerat.
Es va formar al Théâtre National de Strasbourg (TNS) ), on va estudiar direcció d’escena i va començar a escriure peces dramàtiques que podien servir per als tallers d’interpretació dels alumnes de l’escola i sovint dirigia ell mateix.
La seva primera obra com a dramaturg professional va ser La nuit juste avant les forêts, un monòleg que es va estrenar al Festival d’Avinyó el 1977. Després de diversos …

Aquest mes hem dedicat un espai del nostre Versòdrom a l’obra d’un autor que podria aparèixer a la secció per més d’un motiu (i tots bons). Lluís Solà és, a més a més de poeta i dramaturg, un dels fundadors i impulsors la revista de poesia Reduccions –“punt de referència obligat de l’activitat poètica al nostre país”–, de la qual n’és director des del primer número. I no acaba aquí, perquè Solà també és responsable de traduccions d’autors com Rilke, Pound, Rimbaud o Pessoa, i d’assajos sobre poesia catalana, com …

Frederic Soler va néixer a Barcelona el 1839.  La seva família formava part de la menestralia urbana que mantenia la tradició popular de les representacions teatrals. Va començar a interpretar comèdies en grups d’aficionats del seu barri, sobresortint aviat en caricaturar personatges.
El context en el que Frederic Soler viu els seus anys de joventut coincideix en un moment de gran activitat teatral. A mitjans del segle XIX el teatre s’havia extès a diferents espais de la ciutat i s’havien generat múltiples iniciatives públiques i privades.
Naixien els anomenats “tallers” que eren …

Nascut a Estocolm l’abril de 1931, fill d’una mestra d’escola i d’un periodista, Tomas Tranströmer va fer els estudis secundaris a l’escola Södra Latin i es va graduar en Psicologia, Història de la Literatura i Història de les Religions a la universitat d’Estocolm al 1956. Després de completar els seus estudis acadèmics, va ser contractat com a assistent al departament de psicometria de la Universitat d’Estocolm el 1957. Entre els anys 1960 i 1966 va treballar com a psicòleg a la presó juvenil de Roxtuna, als afores de Linköping, al …

Albert Camus (1913, Algèria- 1960, França)  és un dels intel•lectuals més importants del segle XX. Pensador i filòsof, periodista i escriptor, va ser reconegut amb el Premi Nobel de Literatura de 1957 per “ la seva important producció literària que amb seriosa clarividència il•lumina els problemes de la consciència humana en el nostre temps”.
Camus va captar l’atenció amb la novel•la curta L’estrany (1942),  ja emmarcada en l’existencialisme, i posteriorment amb La pesta (1947), que el va portar a aconseguir ressó internacional, però Camus era sobretot un apassionat de l’escena i …

Nascuda a Porto el 6 de novembre de 1919, Sophia de Mello Breyner Andresen va ser una de les plomes poètiques més destacades de la literatura portuguesa del segle XX. Educada en els valors de la vella aristocràcia portuguesa, va traslladar-se a Lisboa per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat, on formà part de alguns moviments catòlics universitaris i va ser col·laboradora de la revista Cadernos de Poesia.
La seva obra poètica es caracteritza per la sobrietat expressiva, compatible amb la intensitat dels sentiments. Entre els seus temes recurrents figuren el …

Georg Friedrich Philipp von Hardenberg (Oberwiederstedt, Alemanya, 1772 – Weiβenfels, Alemanya, 1801), més conegut com a Novalis, pseudònim que adoptà dos anys abans de la seva mort precoç, va ser poeta, filòsof, místic i enginyer civil i màxim representant del primer romanticisme alemany. Anomenat sovint com el “Profeta del romanticisme”, la seva obra i el seu pensament, desenvolupats en els darrers anys d’una vida efímera, van influir de manera decisiva en les posteriors generacions de romàntics.
Nascut en el sí d’una família noble saxona amb profundes conviccions pietistes (corrent religiós sorgit …

Giacomo Leopardi (Recanati, Itàlia, 29 de juny del 1798 – Nàpols, Itàlia, 14 de juny del 1837). Poeta, filòsof, filòleg i erudit, és la figura principal del Romanticisme italià i un dels més grans representants poetes lírics de les primeres dècades del s. XIX d’Europa. La seva poesia és un reflex del seu drama intern. Coneixem la seva vida a través del seu epistolari. Educat en l’ambient auster d’una família aristocràtica de províncies, va manifestar de manera precoç una gran aptitud per les lletres. Va estudiar en profunditat els clàssics …

Marianne Moore (Kirkwood, Missouri, 15 de novembre de 1887 – Nova York, 5 de febrer de 1972) va néixer a un barri perifèric de Saint Louis. Va viure i es va criar a la casa del seu avi, ministre presbiterià. El seu pare era enginyer i inventor, però abans del seu naixement va tenir una crisi nerviosa i el van haver d’ingressar a un hospital psiquiàtric. La seva mare era mestra.
El 1894 després de la mort del seu avi, Moore es trasllada amb la seva mare i el seu germà …