Francesc Fontbona. Jo pinto i prou. Barcelona: Editorial Base, 2022

Jo pinto, i prou! és el títol d’aquesta obra en què es pot resseguir la història de l’art i artistes catalans de finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Porta per nom una frase pròpia d’una generació d’artistes, entre el modernisme i el noucentisme, i fins i tot també considerats –per alguns- representants del simbolisme, artífexs de la llum i el paisatge (1). Un d’ells fou Joaquim Mir del qual enguany es celebren els 150 anys del seu naixement, amb …

Un paradís com el nostre / Laia Beltran ; Borja Duñó. Barcelona : Saldonar, 2022

Els llaços i vincles establerts entre ambdós territoris es remunta a més de 300 anys i son culturals, econòmics, científics, acadèmics i polítics. Diversos campus de la University of Califòrnia, per exemple, han establert des de fa molts anys programes de col·laboració amb Catalunya. El caràcter emprenedor i l’impuls en la recerca son dos trets prou importants que incideixen en tot l’espectre de l’activitat personal i professional de molts catalans. Cal tenir en compte l’imaginari universal que ha generat “Califòrnia” íntimament arrelat a …

Aquesta novel·la és la història d’un procés: un procés d’introspecció en què en Llull -el seu protagonista- inicia una espiral d’emocions a partir del moment en què, en un hotel d’Alacant, la Clàudia decideix posar fi a la seva relació de parella moment en què sembla arribar la fi del mon. Un procés que desencadena les inseguretats, dubtes, reflexions que a mesura que va avançant permeten al lector d’endinsar-se en el seu cap, en el seu cor, en la seva ment amb un relat directe, d’anades i vingudes, que l’enreden …

L’espoli franquista dels ateneus catalans, de Neus Moran Gimeno
El 2018 es va realitzar un estudi en profunditat sobre la realitat dels moviments associatius durant la Guerra civil que fou encarregat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a Neus  Moran i Gimeno, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, autora d’aquest llibre que té origen en la seva tesi sobre titulada “CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939)”.
L’espoli franquista dels ateneus catalans, publicat per L’Avenç: revista d’història i cultura, esdevé un punt de referència per a conèixer la realitat dels …

Héctor Vila. Vint històries de la Barcelona americana … i una pregunta descarada.
Barcelona: Editorial Base, 2008 (Base Hispànica; 42)

Amb aquest llibre veureu Barcelona des d’una altra mirada: la mirada americana. Tot territori és la suma de totes les petjades dels pobles que hi han passat i amb què s’hi han establert vincles, sigui quin sigui el motiu: l’exili, els interessos comercials, cercar una vida més pròspera, les ànsies de llibertat … En aquest trajecte tot allò que està vinculat a les relacions amb el continent americà.
Aquest recorregut per la Ciutat …

Haru. Ja no necessito ser real.
Barcelona: Univers, 2020 (Narrativa).
Flavia Company Navau (Buenos Aires, 1963 i resident a Barcelona des de 1973) és una escriptora bilingüe català / castellà, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural llicenciada en Filologia Hispànica, professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Haru, una noia oriental, és qui ens explica la seva experiència i reflexió sobre el món occidental, en una novel·la que inclou moltes novel·les: les diferents referències a llibres escrits per aquesta …

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN: PORTAVEU DE BARCELONA
Aquest any, l’Ajuntament recupera la crònica sobre Barcelona de Manuel Vázquez Montalbán. Publicada originalment en castellà, s’ha reeditat en català, castellà i anglès trenta anys després de ser publicada per Empúries. Barcelona dona per molt i més.
Es tracta d’un passeig per les moltes ciutats que amaga Barcelona, per una Barcelona viscuda,  en el que són unes memòries personals, una crònica sentimental i, per tant, una visió enfocada i “pluridimensional” (adjectiu amb què la descriu la crítica), amb molts referents històrics i fonts contrastades: MVM posa …

Mercè Rodoreda, La Mort i la Primavera. Barcelona: Club Editor, 2017
L’exili travessa tota l’obra rodorediana i li dóna sentit. Convé pensar en la Rodoreda que als anys cinquanta escriu a París i tot seguit a Ginebra, on s’estableix el 1954 i on viurà vint anys. Aleshores, tenia entre mans les primeres versions del que amb el temps seran La plaça del Diamant (1962), Jardí vora el mar (1967) i Mirall trencat (1974), entre d’altres. És però a Romanyà de la Selva on, al cap dels anys, deixa pràcticament acabada La mort i la primavera que havia anat …

Si bé Albert Ràfols Casamada és més conegut per la seva Pintura, són molts els Poemes en què impregnà la seva manera de veure i viure la vida. Les antologies publicades fins el moment a manera d’obra completa en són una mostra.
A manera d’acròstic, el nom d’Albert comprèn les lletres inicials de diverses facetes que poden resumir la figura de Ràfols Casamada:

Art Nou: moviment pictòric i polifacètic del qual fou exponent des dels anys cinquanta i en el qual es desenvolupà.
La “L” és de Literatura ja que la seva obra …

La introspecció i l’existencialisme es posa de manifest en aquest recull d’històries, de personatges anònims que són entre ells desconeguts a la vegada que tenen en comú Barcelona: una ciutat que els serveix de marc, un marc del qual no poden o no saben sortir. El paisatge humà d’una ciutat que es presenta acollidora sobretot per a Ranjad Vaid que viatja des de molt lluny i troba en la ciutat el seu destí, a pesar de ser també un espai canviant que el temps fa estrany per als altres.
La Memòria …