La Barcelona calenta / Elisabet Parra.

El tema de la prostitució a Barcelona en pocs llibres ha esdevingut el tema principal, sí que apareixia com un element més d’un barri xino (ningú en deia Raval) que era una mena de territori al marge de la llei. Això sí, tot el tema ha estat tractat abastament en la novel·la negra barcelonina, per tant per aquests lectors caldria avisar que descobriran poques coses.

De les coses més destacables del llibre n’hi ha una que sobta per la seva cruesa, i és que en acabar la guerra civil la ciutat es va omplir de putes. Pot semblar festiu, però no ho és, moltes dones havien quedat vídues, o òrfenes o completament soles o com a caps de família, i per a la majoria la prostitució era l’única manera de posar un plat a taula en una Barcelona on no hi havia de res. Una Barcelona derrotada on els guanyadors de seguida van obrir les seves fàbriques pels vençuts i els seus llits per les vençudes.
Hi havia les prostitutes en cases de tolerància, legals i amb els seus controls médics i les clandestines, que es dedicaven a això de manera temporal i no tenien cap interés a figurar inscrites com a prostitutes, també hi havia diferents tipus de locals. Locals amb les noies i pensions i meubles on enllestir la “feina” de manera ràpida i sòrdida o potser envoltats de luxe i discreció com a La Casita Blanca.
Aquesta “oferta” tan variada no s’entén sense parlar de la societat catalana de la posguerra. Al marge de la pobresa que portava a moltes dones a guanyar-se la vida com fos, tenim una societat amb un paper protagonista per l’església i on aquesta dictava les normes del que havien de ser tots els aspectes de la vida. En el tema de les relacions sexuals l’església tenia molt a dir i a imposar. Fonamentalment l’església només tolerava les relacions sexuals dins el matrimoni i amb l’única finalitat de procrear. Aleshores les dones es dividien en aquelles amb qui algú es casava i “les altres”, i aquestes altres amb les restriccions que pesaven sobre les “decents” tenien un mercat enorme que no tenia on més recorrer per mantenir relacions sexuals.

Barri Xino (c) Francesc Català Roca

Ara aquell xino ja no existeix, i la prostitució ha canviat d’aspecte i de llocs i de pràcticament tot, però això va passar, va existir i va ser aquí. I en una societat com aquella qualsevol intent d’erradicar la prostitució estava condemnat al fracàs, i si juntem la misèria i la gana tenim la combinació perfecta per tenir una mena de ciutat-bordell. Després va venir la transició i unes Olimpiades i ja se’ns va oblidar d’on veníem, i potser convé recordar-ho, per allò de no tornar a caure en el mateix.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Novel·la barcelonina Tags: Espai Barcelona