Inici » Autor del mes, Destacat, General, Novetat

Autor del mes: Jordi Esteva II

15 desembre 2012 1.128 views Sense Comentaris

Obra destacada de Jordi Esteva

Socotra. La isla de los genios

Barcelona : Atalanta, 2011.

Aquí teniu una mirada literària de Sergi Bellver, escriptor, crític i professor de narrativa sobre aquesta preciosa lectura.

La literatura de viatges esdevé quelcom més que un génere si ultrapassa el quadern de ruta i la vida bufa com un vent de popa a cada pàgina, mentre la mirada de l’escriptor agafa el timó. És a dir, quan hi ha una tasca d’evocació del viatge i l’autor ordena els seus records i la seva experiència amb una intenció, per dir-ho així, poètica i de sentit. Jordi Esteva és autor d’alguns dels llibres clau del gènere (acceptem encara aquesta etiqueta), amb referents de la literatura de viatges contemporània a casa nostra com Los árabes del mar, i sobretot, és un nòmada a la recerca d’emocions i aprenentatge, un explorador de la geografía humana i de la seva memòria.

El seu darrer títol és Socotra. La isla de los genios, publicat l’any passat pel segell Atalanta, una editorial de prestigi que treballa des de l’Empordà, refugi i paisatge quotidià del mateix Esteva quan no volta pels camins del món. Socotra recull la culminació d’un dels somnis del viatger Jordi Esteva, la trobada del seu desig amb el seu text més íntim i reflexiu. Un viatge a les cimeres i serralades de l’illa de Socotra i, al mateix temps, un camí interior abocat al paper amb l’objectiu de que la seva visió personal de l’illa iemení trobi una segona vida a la sensibilitat dels lectors. L’autor parla així del seu projecte i de la seva manera d’entendre la literatura de viatges i l’acte mateix de l’escriptura: “M’interessa la memòria. Els mons que desapareixen. La connexió amb l’antiguitat. Les històries dels avis que moriran amb ells. Les llegendes, els esperits, la màgia. Jo no sé si faig literatura de viatges. Necessito també que passi un temps per poder escriure, perquè busco la deformació de la pròpia memòria. És millor no enrecordar-se massa bé de les coses perquè llavors hi ha una tasca de reconstrucció i de recreació (d’invenció, potser) molt interessant”.

Esteva és prou conscient de que, des del punt de vista de l’escriptor, el viatge literari passa per tres estadis: somni, camí i text. I els somnis més primerencs d’aquest viatger català s’assemblaven als del jove Joseph Conrad, quan aturaba amb el seu dit la bola terràquia, assenyalant qualsevol punt indeterminat del cor de l’Àfrica, i es veia a sí mateix com un mariner, anys abans de remuntar la foscor del riu Congo i d’escriure la seva gran obra, Heart of Darkness. Ben aviat va sorgir també l’atracció pels indrets llunyans i les llegendes, i el dit d’en Jordi Esteva va escollir Socotra al mapa, o potser l’illa el va escollir a ell, perquè es va fixar com un destí mític a la ment de l’autor.

Durant segles misteriosa, a l’era Google Earth l’illa de Socotra es resisteix encara a perdre l’encanteri d’una orografía prodigiosa i dels seus habitants, que es mostren insòlits quan els retrata la mirada, la prosa i la càmera d’en Jordi Esteva, qui sap també filmar l’essència del viatge més primitiu i simbòlic, com a la seva pel•lícula Retorno al País de las almas. Des del seu refugi de l’Empordà, al cor d’una terra que es recupera poc a poc de les cendres i la cobdícia dels homes, Jordi Esteva recorda que “avui és molt difícil viatjar perquè no desconnectem i sovint tornem amb els mateixos prejudicis amb els que vam sortir. Cal llençar les orelleres a la brossa” i ja pensa en un nou llibre amb el que tornarà al seu estimat i enyorat Egipte, i que tancarà una mena de trilogia amb Socotra i Los árabes del mar.Vull retrobar la memòria. Als amics que varen ser importants. Reconstruir la meva experiència”, diu, i ho fa amb la mateixa capacitat de fascinació d’aquells primers humans que van deixar la seva cova per tornar del món més savis, més grans i més humils després del seu viatge.

www.sergibellver.com

I, aquí, la mirada del fotògraf  i curiós de la vida, xavier mulet:

“El lunes pasado, el fotógrafo Bernard Plossu presentaba su último libro en la ciudad condal; “Barcelona 1974”. Fotografías inéditas de la ciudad en su primera estancia en nuestro país. Al acto asistieron numerosos amigos fotógrafos locales de entonces y Bernard mencionó a otros tantos no presentes, pero sólo de uno de ellos hizo un pequeño comentario: “… y también estaba Jordi Esteva. Jordi es rebelde pero tiene corazón”.  Es una extraña, pero muy buena definición de este incansable viajero. El trabajo de Jordi habla por si solo, da igual que nos muestre la vida en islas remotas o desiertos lejanos, lo importante siempre es “el otro”, y ya saben, mediante la búsqueda del otro, al final terminamos por encontrarnos a nosotros mismos. Me temo que en ese caso, las fotografías de cada uno de sus proyectos, son solo una mínima parte de lo vivido, una buena excusa para seguir viajando. No intenten comparar sus imágenes con las de los catálogos turísticos, ni de las guías de viajes, tampoco con los documentales televisivos de sobremesa, la instantáneas de Jordi nos muestran la vida y lo vivido, y las ganas de seguir siendo rebelde y emprender un nuevo proyecto”.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.