Tornem cap a la Rambla i ens dirigim al Liceu:

Pàg. 36:

“A més, aquell vespre li tocava anar al Liceu. Hi acudiria amb la seva mare. Feia uns quants anys que s’havia afeccionat al Liceu. Li anava com l’anell al dit per fer i desfer negocis i culminar afers amorosos. En aquest sentit, la llotja era una mena de En aquest sentit, la llotja era una mena de fortalesa inexpugnable al servei dels interessos de la família Gambús. Hi feien Tannhauser i havia llegit al diari que, en homenatge al desig dels wagnerians barcelonins, el tenor Viñas interpretaria en català algun fragment de la seva intervenció. La qüestió li era del tot indiferent, però sabia que, a la vídua Roca, no. Aprofitaria per passar-li una nota amb una cita. Tenien muntat un pis per a les seves cites. Però si no els vagava de quedar-hi, perquè no els veiessin junts, sovint es trobaven en un dels salonets reservats del Grand Restaurant de France, de la plaça Reial. La vídua Roca no li fallava mai. Era pràctica, divertida i agraïda. Acostumada al tracte del seu difunt marit, borsista, home de negocis i diputat provincial, es delia per la manca d’escrúpols que s’endevinava en Deogràcies-Miquel Gambús. I també per les estovalles de fil, la vaixella de Llemotges i la coberteria de plata del Grand Restaurant de France.”

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris Tags: Gran Teatre del Liceu, La Felicitat, Liceu, Lluís-Anton Baulenas, Rambles