El lector opina
Caigut fora del temps
de David Grossman
Traducció de Roser Lluch. Barcelona : Edicions 62, 2012. Demaneu la reserva d’aquest document
Malauradament, les societats que es troben implicades en conflictes polítics greus veuen sovint eclipsada la difusió dels seus creadors artístics i intel•lectuals perquè els mitjans de comunicació semblen exhaurir en el relat del conflicte la seva capacitat de centrar-hi l’atenció. Israel, sumit en la complexa teranyina de l’Orient mitjà, és un d’aquests casos; aquest petit país mediterrani pot mostrar al món una nòmina d’escriptors, poetes, músics i cineastes ben homologable i, sense cap mena de dubte, superior en qualitat al coneixement que, en general, se’n té.
David Grossman, nascut el 1954 a Jerusalem, és un dels millors exponents de la literatura israeliana actual. Va cursar estudis de filosofia, ha conreat la literatura infantil i s’ha dedicat profusament al periodisme. Reconegut amb premis importants i traduït a més de vint idiomes, s’ha destacat també –com molts altres escriptors del seu país– per una presa de posició en favor del diàleg i l’entesa que l’ha dut, en ocasions, a criticar obertament les polítiques del seu govern.
El seu nou llibre, Caigut fora del temps, neix de l’experiència de la pèrdua d’un fill en una de tantes, absurdes i tràgiques, escaramusses armades. Tal com saben fer els bons escriptors, de la vivència personal n’extreu un producte literari sòlid, ben travat, però que traspassa les barreres estètiques i racionals fins a provocar en el lector receptiu uns sentiments de molta intensitat.
L’estil de Grossman –que en aquesta obra adopta un cert registre inevitablement elegíac– no perd el to, vigorós i tendre alhora, que li és consubstancial per abordar amb coratge, però també poèticament, un tema tan universal com el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat. Escrita en clau de novel•la, Caigut fora del temps pot ser llegida també amb una connotació d’homenatge a totes les víctimes, de qualsevol indret i moment, que han pagat amb la vida el preu de trobar-se enmig del foc creuat (en el sentit metafòric i en el literal) d’uns interessos estratègics, econòmics i ideològics que els sobrepassen. Que quedi clar, en qualsevol cas, que més enllà de la circumstància commovedora que li dóna peu, som davant d’una peça literària d’un indiscutible interès, la lectura de la qual pot emocionar, però també convida a la reflexió sobre els vincles afectius, sobre la vida i la mort i, fins i tot, sobre el perdó.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Deixa el teu comentari!