El Palau Güell es un edifici residencial situat al número 5 del carrer Nou de la Rambla, obra del arquitecte Antoni Gaudí per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Es construí entre el 1885 i 1891, encara que a la part alta del edifici hi ha inscrita la data de 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, durant la qual fou escenari d’una intensa vida social. Era la primera obra plenament urbana de Gaudí i la que, en certa manera, confirmava la relació entre l’arquitecte i el seu mecenes.

Situat al cor de la Barcelona vella representà una absoluta novetat quant a la tipologia de palauet urbà i introduí alguns dels elements més característics del vocabulari arquitectònic gaudinià. Així doncs, destaquen els arcs parabòlics de l’entrada i molt especialment la gran cúpula cònica que domina tota la planta noble. Les xemeneies són l’element que personalitza el terrat, mentre que el soterrani, al qual s’accedeix per una rampa helicoïdal, es caracteritza per la potència de la construcció amb obra vista. Destaca igualment la importància que des concedeix a la façana posterior. En la decoració de l’interior hi intervingueren l’arquitecte Camil Oliveras, els pintor Aleix Clapés i Alexandre de Riquer, el moblista Francesc Vidal i l’escultor Rossend Nobas. El mateix Gaudí dissenyà per als Güell alguns mobles d’una estètica propera al art nouveau.

L’any 1945 fou cedit a la Diputació de Barcelona, que tot seguit hi instal·là l’Institut del Teatre, el qual hi romangué fins que, completada la restauració a la dècada de 1990, el Palau Güell s’obrí al públic. El 1984 fou inclòs a la llista de Patrimoni mundial de la UNESCO.

Font: Enciclopèdia de Barcelona vol 3. Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2006

Categories; Etapes, Itineraris literaris Tags: Antoni Gaudí, La Felicitat, Lluís-Anton Baulenas, Palau Güell