Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

Barcelona cinema… LA CIUTAT DELS PRODIGIS (Mario Camus, 1999)

22 octubre 2012 Sense Comentaris

Ara fa un mes va tenir lloc a la Filmoteca el cicle “Carta blanca a Eduardo Mendoza“, amb una selecció de pel·lícules triades per l’escriptor, i també amb adaptacions cinematogràfiques de les seves novel·les. Vam tenir ocasió de veure La ciutat dels prodigis, dirigida per Mario Camus al 1999.

És una adaptació de la famosa novel·la d’Eduardo Mendoza en què es reconstrueix la Barcelona que va començar a despuntar com a ciutat cosmopolita a partir de l’Exposició Universal de 1888 i que s’estén durant 4 dècades fins a l’exposició universal de 1929. Davant la mirada d’Onofre Bouvila, un noi que ve del camp, apareix una ciutat que creix enmig d’una espiral de violència provocada per bandes rivals i encoratjada per destacats membres de la burgesia local, que veuen en l’Exposició una ocasió per enriquir-se ràpidament, tot amb el teló de fons dels moviments obrers, i específicament anarquistes.

El projecte promogut per l’ICC (l’Institut del Cinema Català) era gairebé tan antic com la novel·la (publicada el 1986 i de la qual s’havien fet més de 31 edicions traduïdes a 21 idiomes), i el va iniciar el 1994 Francesc Betriu per després agafar-lo sense èxit altres directors. Des del mateix inici, les dificultats per portar-lo a terme van obligar a constants modificacions fins que, feliçment superades, Mario Camus va ser contractat per fer-lo realitat, partint del guió definitiu (signat per 4 guionistes) en el qual Mendoza havia fet uns petits retocs.

En paraules de Camus (un director especialitzat en adaptacions literàrires): “Me pareció una novela deslumbrante, con ese mundo de villanos sin escrúpulos y esa manera nueva de explicar la proyección de una ciuad. Por eso al asumir la dirección de la película dejé de lado el guión que ya existía y me encerré a escribir partiendo de cero, no por soberbia o vanidad, sino por hacer las cosas a mi manera, a mi mi medida”. S’hi havien invertit molts diners en el projecte, amb la participació d’empreses de França i Portugal i l’ajut del programa Eurimages: setanta-dos decorats, la creació de sis maquetes de grans dimensions per a obtenir imatges panoràmiques de la ciutat a finals del XIX, seqüències amb efectes digitals… El rodatge va tenir lloc a Barcelona i a diversos exteriors acondicionats com ara el Teatre Fortuny de Reus, que en el film passa per ser el Gran Teatre del Liceu. Segons el productor Joan Antoni González, era “un model del cinema europeu del futur que neix amb la pretensió d’enfrontar-se i competir amb el cinema nord-americà”.

El referent per a Mario Camus era la pel·lícula Casque d’Or (1951) –aquí coneguda com París, bajos fondos– de Jacques Becker, un retaule de la vida de l’hampa parisenca de finals del XIX. Camus creu que es va equivocar amb l’adaptació, doncs més que el conjunt de la novel·la que recrea una època històrica, li interessava la figura cínica del noi que ascendia gràcies a l’especulació i les seves relacions en l’àmbit polític i criminal i, en segon pla, la història d’amor. La història d’amor, però, resulta de fondre en un sol personatge el que en la novel·la en són dos: Delfina i Maria Belltall, d’altra banda, la pel·lícula no pot recrear l’atmosfera de la ciutat com ho fa la novel·la ni tampoc no aconsegueix transmetre l’humor corrosiu de Mendoza. Amb tot, Mendoza, es va mostrar respectuós amb la pel·lícula. En el repartiment, encapçalat per Emma Suárez i el francès Olivier Martínez, hi figura Josep M. Sanz (més conegut com “Loquillo”).

En definitiva, els que hagueu llegit la novel·la valorareu l’intent i l’esforç de portar a pantalla l’excel·lent novel·la d’Eduardo Mendoza, i als que no l’hagueu llegida, us agafarà una irresistible necessitat de fer-ho!

Referències bibliogràfiques:
La Ciudad de los prodigios [enregistrament vídeo] / director: Mario Camus, 1999
Mendoza, Eduardo. La ciudad de los prodigios. Barcelona : Seix Barral, 2008
Sánchez Noriega, José Luis. Mario Camus, oficio de director. Villanueva de Villaescusa, Cantabria : Valnera, 2007

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.