Autor del mes: Ausiàs March (2a part)
L’obra d’Ausiàs March està constituïda per 128 poemes, d’extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. Encara que no es disposen de dades segures que permetin establir la cronologia exacta d’aquestes composicions. A partir dels escassos indicis que contenen (al·lusions a personatges, situacions o fets, fonamentalment) es pot deduir que l’activitat literària del poeta es va iniciar a partir de 1425, després d’haver abandonat l’activitat militar, i es va prolongar sense solució de continuïtat, fins a la seva mort.
El poemari de March ens ha arribat a través de tretze manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions antigues (València 1539, Barcelona 1543, Barcelona 1545, Valladolid 1555 i Barcelona 1560).
La majoria dels estudiosos s’han decantat per classificar la seva obra per cicles temàtics: cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. Però, més enllà de divisions internes, el corpus poètic ausiasmarquià constitueix un discurs de forta càrrega moral que, fonamentalment, gira entorn de l’experiència amorosa, les seves contradiccions irresolubles i els sofriments de tot tipus que se’n deriven per al jo poètic.
En definitiva, Ausiàs March va marcar un abans i un després en la poesia catalana perquè no només va renovar la tradició trobadoresca incorporant materials dels autors clàssics, la lírica francesa, l’‘stilnovisme’ italià i la literatura cristiana, sinó que també va exercir una gran influència en la poesia castellana del Renaixement (Garcilaso de la Vega, Joan Boscà, Fernando de Herrera).
Joan Ferraté sobre la poesia d’Ausiàs March
«Què fa d’Ausiàs March un poeta extraordinari? La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat de extraordinària de la seva expressió. La seva llengua és extraordinària i, amés de dir la veritat, fa por. […] el salt d’una paraula que sembla innòcua a la realitat del carda, la gent no la fa. Aquest salt fa por».
“Era un salvatge i un insolent.” A El Temps. 1996. nº 645, octubre.
Deixa el teu comentari!