Autor del mes: Ausiàs March (1a part)
Ausiàs March (Gandia? ±1400 — València, 3 de març de 1459). Poeta i cavaller valencià medieval. Originari d’una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià i és considerat un dels poetes medievals en llengua catalana més importants.
Fill de Pere March, de qui va heretar el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i va assistir als setges de Calvi i Bonifazio (1420). En 1425, el rei Alfons el Magnànim va recompensar els serveis militars prestats per Ausiàs amb la concessió d’alguns privilegis jurisdiccionals sobre els petits senyorius rurals de Beniarjó, Pardines i Vernissa (en l’àrea territorial de Gandia), que havia heretat del seu pare. Aquest mateix any el rei l’anomena falconer major reial, per a que s’encarregués de la direcció i l’administració dels serveis de falconeria que el rei havia establert a prop de l’Albufera de València.
Per aquesta època va portar una vida irregular: el 1425 la reina Maria de Castella va ordenar al batlle de la ciutat de València que fes retornar a casa seva un noi d’uns dotze anys que se n’havia anat amb ell i estava en “via de perdició”, i el 1427 va tenir un procés a requeriment de la mare d’Elionor, filla de Roderic Alfonso de Gandia, que fou sobresegut. El 1437, quan tenia al voltant de quaranta anys, va contraure matrimoni amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell (autor del Tirant lo Blanc). Però el 1438 va enviar un cartell de deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de desavinences sorgides en el repartiment dels llocs de la vall de Xaló, que havia heretat Isabel. Aquesta va morir a setembre del 1439, i el 1443 es casa en segones noces amb Joana Escorna, amb la qual va vireu onze anys a València.
Fou hereu universal de totes dues dones, cap de les quals, però, no li deixà successió legítima. Poc abans de morir es va veure embolicat en un altre afer entre un fill seu bastard i Galceran de Vilanova, el qual també acabà amb un cartell de desafiament. Deixa quatre fills bastards vius i un altre, Francesc, que ja havia mort.
Deixa el teu comentari!