Autor del mes: Francesc Pujols I
Francesc Pujols i Morgades
Va néixer a la plaça Reial de Barcelona l’any 1882. És un dels escriptors més misteriosos i esquius de la literatura catalana. Bé perquè la seva obra encara no està editada com cal, bé perquè la seva obra, polièdrica i difusa, no ha arribat encara al gran públic lector, Pujols continua sent, per a molts, alguna cosa així com aquell intel · lectual extravagant que feia teories rares al voltant de la catalanitat. La veritat és que Pujols va estudiar filosofia pel seu compte quan va acabar el batxillerat, i que sempre va poder viure de les rendes familiars, la qual cosa li va permetre dedicar-se a les seves aficions sense necessitat d’haver de guanyar-se la vida. Lector àvid, ja l’any 1904 va publicar el primer volum, Llibre que vaig explicar els poesies de Francesc Pujols, prologat per Joan Maragall i que sí ha estat feliçment recuperat per Quaderns Crema. El 1906, sota el pseudònim d’August de turons, va publicar El Nou Pasqual o la prostitució. Des del 1908 es va dedicar a la crítica d’art i col · laborar en nombroses publicacions: El Poble Català, Las Noticias, La Publicidad, Papitu, Vell i Nou, Picarol, Mirador, etc
El 1918 publicava Concepte general de la Ciència catalana, un intent de provar l’existència d’un corrent filosòfic genuinament catalana, que arrencava amb Ramon Llull, i va fundar un sistema propi que va cridar hiparxiología o pantologia. Va escriure, també, les obres de teatre Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). El 1926 va anar a viure a Martorell, a la Torre de les Hores, i aquest mateix any publicava Història de l’hegemonia catalana en la política espanyola; el 1927 parlava d’un dels artistes catalans que es podrien inscriure en la seva òrbita al llibre La visió artística i religiosa d’en Gaudí. L’estiu de 1930, a la Torre de les Hores, va explicar les seves teories filosòfiques a Josep Pla, que les va recollir en Manual d’hiparxiologia. El sistema de Francesc Pujols, publicat el 1931. El 1939 es va exiliar a Prada, acollit per Pau Casals, i després a Montpeller. Va ser allà on va coincidir amb Artur Bladé, un dels millors autors de la literatura catalana del segle XX, cronista de l’Ebre i de l’exili català. Les llargues converses que van mantenir durant els mesos que van coincidir van ser recopilades en el llibre Francesc Pujols per ell MATEIX, que no es va editar fins al 1967, però ja abans, el 1944, a Mèxic, Bladé havia publicat un altre títol, Geografia espiritual de Catalunya, on trobem un viu retrat de Pujols.
Deixa el teu comentari!