Ruta de los contrabandistas: Etapa 5
Si des de l’edifici de la Telefònica pujem una mica la Rambla, en creuar la Gran Vía hem arribat al lloc on era el café Oro del Rhin, lloc emblemàtic per la burgesia barcelonesa. A les cites trobareu les impresions d’un pistoler que es reuneix amb el seu patron i de la protagonista de la història, Eulalia Romà.
Pàg. 11
Al principio, cuando Sebastián empezó a frecuentar las lujosas cafeterías burguesas, la humillación era tan fuerte que un día incluso llegó a detenerse en el centro de la cafetería Oro del Rhin y pidió la documentación a uno de los hombres que lo miraban con cara de desprecio. Pero al final, atendiendo a su bien pagado oficio, Sebastián se dio cuenta de que todo lo demás eran nimiedades. Todo lo que no fuera cumplir bien con su trabajo y disfrutar del dinero gastado.
Pàg. 99
La cafetería no era todo lo distinguida a lo que Eulalia estaba acostumbrada,pero era acogedora, los camareros atendían con amabilidad y la clientela, sin ser la habitual en sus tardes en el Oro del Rhin o el Salón Rosa, no era tampoco aquello que su padre llamaba la chusma
CAFÈ ORO DEL RHIN
El Cafè Oro del Rhin era un establiment inaugurat per la família Aixelà el 31 de juny a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm 601, cantonada amb la Rambla de Catalunya. Encarnava un intent de recuperació estètica del cafè clàssic però modernitzat i s’anunciava com a cerveseria, orxateria, cafè i restaurant. Disposava de saló de billars, i la música en fou protagonista des d’un principi, ja que tots els dies havia concert des de les sis de la tarda fins a la matinada. Aquesta activitat es perllongà durant la postguerra i, entre d’altres, hi actuà el violinista Eduard Toldrà. Mantingué sempre la seva estructura i decoració i fou punt de reunió de penyes i tertúlies de tota mena. Tancà el 12 de setembre de 1969.
Font: Enciclopèdia de Barcelona. Vol. 3. Directors:Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2005.
Deixa el teu comentari!