Recordem a… Gerardo Diego
Aquest any es celebren 25 anys de la mort de Gerardo Diego
Gerardo Diego Cendoya (Santander, 3 d’octubre de 1896 – 8 de juliol de 1987).
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universidad de Deusto, a Salamanca i desprès a Madrid, on acabà la carrera l’any 1916. Des de 1920 treballa com a professor d’institut; primer a Soria i més endavant a Gijón, Santander i Madrid. Aquest mateix any publica el seu primer poemari El romancero de la novia.
En aquests anys entra en contacte amb l’avantguarda, participant al Creacionisme, escrivint Imagen i Manual de espumas (1922).
Durant la seva estada a Gijón va entaular amistat amb poetes com Dámaso Alonso, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Jorge Guillén o Federico García Lorca. L’any 1932 els va incloure a la publicació d’Antología 1915-1931 i es van donar a conèixer com La Generació del 27.
En esclatar la Guerra Civil va prendre partit pels sublevats, restant després a Espanya. Durant la guerra i la postguerra són freqüents a la seva obra els poemes defensant els nacionals.
El 1940 publica el poemari Ángeles de Compostela, al que seguiren Alondra de verdad, Romances i Primera antología de sus versos. El 1947 és ja un poeta molt conegut i respectat a Espanya i es triat acadèmic de la llengua espanyola.
Durant els següents anys publica diverses obres poètiques com La luna en el desierto y otros poemas (1949), Canciones a Violante (1959), Nocturnos de Chopin (1963), Poesía amorosa 1918-1961 (1965) i Versos divinos (1971 ) entre d’altres.
Va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura 1925 per Versos humanos, el Premio Nacional de Literatura 1956 per Paisaje con figuras i el Premi Miguel de Cervantes 1979 ex aequo amb Jorge Luis Borges, entre d’altres reconeixements com la concessió de l’Honoris Causa per la Universitat de Santander l’any 1980.
El 1985 publica Cometa errante, preludi de les Obras Completas de poesía, que no veurà publicades en vida. El 8 de juliol de 1987 va morir a Madrid posant el punt i final a una polifacètica vida centrada en la poesia però dedicada també a la docència, la crítica literària, el teatre, la musica i la pintura.
Gerardo Diego va saber combinar amb versatilitat la poesia tradicional i l’avantguardista. La seva temàtica és molt variada; trobem des de poemes d’amor a poemes paisatgístics i d’altres de temàtica musical. La seva obra poètica es caracteritza per la puresa i la llibertat de creació, amb un constant desig de renovació i recerca.
Descarregar-vos el Recordatori 25 anys de la mort Gerardo Diego en .pdf
Deixa el teu comentari!