La Felicitat: Etapa 3. Primera part
El Pabellón Soriano va ser edificat pels germans Manuel i Ricardo Soriano Sánchez el 1900 en terrenys arrendats a Jacinto Baxeras i va ser un barracó amb múltiples usos, entre ells subhastes i espectacles circenses.
Els germans Soriano havien nascut a Béjar (Salamanca) i des de Castelló van arribar a Barcelona.
Aviat es van adonar que podien fer negocis en un Paral·lel incipient, popular i polsós en el qual encara predominaven els descampats i les tavernes.
El Pavelló era un modestíssim barracó de fusta amb sostre de cartró cuir alquitranat que van destinar a Saló de Subhastes. Els articles més freqüents que es subhastaven eren unitats o partides de pany, rellotges despertadors i paraigües.
Al costat del barracó, els germans Soriano van aixecar un modest teatre amb un ampli vestíbul en el qual gent de la casa cridava les meravelles que es veurien si s’animaven a entrar passant abans per la taquilla. Això va fer molt popular el Pabellón Soriano juntament amb un gran orgue metàl·lic que van instal·lar al vestíbul que tenia motllures de colors molt cridaners i unes figures de tamany natural amb moviments giratoris.
Entre 1900 i 1905 els germans Soriano van enderrocar i tornar a aixecar el seu Pavelló moltes vegades.
El 1905, amb plans del arquitecte Audet Puig, es va aixecar el més o menys definitiu Pabellón Soriano, que, amb algunes modificacions, va arribar fins 1916.
Quan el 1905 els germans Soriano van edificar el seu nou teatre van absorbir en l’ampliació al Palau Trianon, que tot i ser un vulgar cobert era un famossísim music-hall.
La programació del Pabellón Soriano era molt diversa, però el circ va ser allò que més es va fer a la primera dècada del segle. Quan havia competència amb altres teatres o en èpoques de crisis teatrals, els Soriano van recórrer al cinematògraf i alternaven teatre i cinema, tant varietats com obres senceres amb maridatge al cinema.
Els germans Soriano van estar 15 llargs anys essent pioners i principals animadors del Paral·lel fins principis de 1916 en què el teatre Soriano desapareix com a tal i l’ 11 d’octubre és reinaugurat amb el nom de Teatre Victòria.
Font: El Paral·lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Manuel Badenas i Rico. Amarantos 1993
Deixa el teu comentari!