Inici » Autor del mes, Destacat, Novetat, Poesia

Autor del mes: Guillaume Apollinaire (i 2a Part)

21 juny 2012 Sense Comentaris

Influenciat per la poesia simbolista durant la seva joventut, Baudelaire, Paul Verlaine o Rimbaud deixen empremta en Apollinaire. Tot i així, la seva obra està fortament marcada pel xoc entre modernitat i tradició, vinculació derivada d’un començament de segle fortament convuls amb una aguda crisi política i estètica.

El 1914 es naturalitza francès i s’allista a l’exèrcit prenent part a la Gran Guerra, on serà greument ferit al cap. Poc abans de marxar cap al front, coneixerà a la Louise Coligny-Châtillon, amb qui mantindrà una intensa relació amorosa i epistolar des de les trinxeres. Els poemes escrits al revers d’aquestes cartes seran publicats a Cartes a Lou. De la seva experiència bèl·lica també sorgirà la novel·la simbòlica El poeta assassinat (1916).

Apollinaire trencarà aviat amb les formes poètiques clàssiques i s’aproparà a les avantguardes, esdevenint un dels precursors de la revolució literària de principis del segle XX. Participa en la gestació del cubisme i l’orfisme, escrivint Els pintors cubistes: Meditacions estètiques (1913); es declararà futurista al 1914, i mantindrà una profunda admiració per l’incipient grup dels surrealistes: Breton, Aragon, Soupault… De fet, serà Apollinaire qui encunyarà el terme Surrealista amb la publicació del seu drama Les mamelles de Tirèsies (1917).

L’estil d’Apollinaire es fonamenta en un principi de simplicitat: l’acte de creació ha de ser generat per la imaginació i per la intuïció, desvinculant-se de la reflexió i de la lògica en favor de l’espontaneïtat expressiva i la sinceritat de l’emoció. Predica una renovació formal: vers lliure, monòstic, creació lèxica, absència de puntuació… Un dels desafiaments que afronta Apollinaire es basa en el intent de sintetitzar la poesia amb les arts visuals. Comença a composar cal·ligrames, substituint la tradicional linealitat de versos i estrofes per composicions que fusionen el contingut amb la presentació figurativa, i que seran publicats a Cal·ligrames, poemes de pau i de guerra 1913-1916 (1918).

En aquest mateix any, Guillaume Apollinaire mor víctima de l’epidèmia de grip espanyola. La major part de la seva obra es publicà de forma pòstuma, gràcies a la que va ser durant uns quants mesos la seva esposa: Jacqueline Kolb.

Tristan Tzara sobre Guillaume Apollinaire

“Per a aquest poeta la vida és un joc canviant i seriós de farses, de tristor, de senzillesa, d’ingenuïtat, de modernisme, un rere l’altre. El dit cargola totes les carns fins a l’interior que crida i vibra, on ell esdevé flor i se’n riu. L’imprevist és l’estrella explosiva arreu i la velocitat s’uneix amb el narrador tranquil, curiós, en natural afirmació i novetat constant. Aquest xoc dóna a llum el burlesc. El passat ficat dins d’un glaçó reflector i llençant uns quants segles endavant. Amb la seguretat del cowboy. El biaix elegant i grotesc. Impulsiu, capriciós, fi. Al galop a lloms de la vida; l’home és ridícul.”

“Notes sobre Guillaume Apollinaire” a  Dada. 1917, Paris, núm. 2, pàg. 17

Poesia  de Guillaume Apollinaire a les Biblioteques de Barcelona

Recursos en línia

  • Pàgina web de la Westren Illinois University dedicada a Apollinaire :

<http://www.wiu.edu/Apollinaire/> [en francès]

  • UbuWeb: Guillaume Apollinaire recitant alguns dels seus poemes:

<http://www.ubu.com/sound/app.html> [Enregistrament sonor – en francès]

  • A Media Voz: Selecció de poemes de Guillaume Apollinaire:

<http://amediavoz.com/apollinaire.htm>

  • Pàgina web de la Universidad Autónoma de México (UNAM) sobre José Juan Tablada – Article sobre Guillaume Apollinaire:

<http://www.tablada.unam.mx/poesia/ensayos/guiapol.html>

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.