Autor del mes: Guillaume Apollinaire (1a Part)
Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d’agost de 1880 – París, 9 de novembre de 1918), de nom real Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary Kostrowicki; era fill natural d’un noble italià i d’una polonesa. Va viure una infància atzarosa, mudant-se amb la seva mare de Roma a Cannes, Niça, Mònaco i finalment, instal·lant-se a Paris el 1899.
Cap el 1902 comença a publicar contes, poemes i articles de crítica artística a diverses revistes, acabant per fundar “Le Festin d’Esope” el 1903, on apareixen per primer cop algunes de les proses de L’Encantador putrefacte (1909). De la mà de la seva amant, la pintora Marie Laurencin, s’introdueix als ambients artístics de Paris entaulant amistat amb pintors com ara Picasso, Braques, Max Jacob o Chagall.
El 1909 rebrà l’encàrrec de dirigir dues col·leccions de literatura eròtica –tasca que mai més no deixaria–, recuperant per a la literatura universal les obres del Marquès de Sade, i publicant diversos contes eròtics com Les onze mil vergues (1906) i Les proeses d’un jove Don Joan (1907). Així mateix, publica un recull de contes sota el nom de L’Heresiarca i Cia. (1910) d’un cert biaix iconoclasta, però amb una gran càrrega satírica sobre la societat de l’època.
Apollinaire comença a gaudir d’un cert prestigi com a poeta i crític d’art mercès als seus escrits a diverses revistes, i de la publicació d’El Bestiari (1911). No serà però fins la publicació d’Alcohols (1913), on es recull la totalitat de la seva obra poètica entre 1898 i 1913, quan sigui reconegut com un dels millors poetes francesos de tots els temps.
Deixa el teu comentari!