Hem parlat amb… Andrés Trapiello (Barcelona Poesia 2012)
El passat dimarts 15 de maig dins del marc del XVIIIè Festival Internacional de Poesia – Barcelona Poesia 2012, vam conversar envoltats d’una cinquantena d’amics amb el poeta, narrador, assagista i articulista Andrés Trapiello. En un acte conduït pel poeta i periodista Albert Lladó, vam repassar la poesia de l’autor lleonès, delimitant el concepte d’allò que per a ell és Poesia i el ser poeta. A més vam explorar d’altres facetes de l’autor com ara la de narrador i articulista.
Vàrem endegar amb força l’empresa en una sala plena de gom a gom. Davant la qüestió plantejada per l’Albert Lladó de “Què és per a tu Poesia?”, l’Andrés Trapiello li replicà que Poesia és tot allò que importa, en qualsevol gènere. La poesia és tot allò que ens porta, ens emociona i ens commou. En Trapiello s’afirma eminentment poeta, perquè –com va repetir en vàries ocasions– “la poesia ha de ser present en tot allò que s’escriu”. Els poetes ens descriuen coses ignotes, coses desconegudes per a nosaltres, però la seva visió privilegiada del món ens les apropa i ens les mostra; coses que ens porten a tenir esperança i transcendir a la realitat. Amb la poesia i a la poesia, erigim una vida paral·lela a aquesta però tan real com aquesta, amb l’objecte de crear un món millor.
La poesia d’en Trapiello s’articula al voltant de dos grans temes que, segons ell, són els únics grans temes universals existents: l’Amor i la Mort. Únicament roman una connexió entre ells: el Temps, del qual se’n esdevé la Memòria. Diu Trapiello que l’ésser humà i la literatura no han canviat gaire des de l’Edat Fosca. La Humanitat porta 2.500 anys parlant dels mateixos motius. Homer va plorar i es va emocionar amb el mateix que nosaltres plorem i ens emocionem, que és el que escrivim avui dia i que serà el mateix que s’escriurà demà.
Però, d’on obté Andrés Trapiello el seu material poètic? Res n’hi ha més senzill, segons l’autor. El material literari surt de l’únic lloc d’on pot sorgir, i a la vegada és ben fàcil d’obtenir: del dia a dia, de la quotidianitat. Tot allò que ens esdevé és quotidià, i la virtut resideix en transformar allò comú en extraordinari. Per a en Trapiello, la realitat quotidiana no és una realitat de segona fila, sinó que es tracta de quelcom fantàstic i canviant, colpidor i inesperat. L’interès dels fets i la seva conversió en material literari es troba en l’emoció amb la qual s’expressen. Per això, Sensibilitat i Observació són dons del poeta; dons que malgrat tot és necessari conrear amb el treball diari.
Calia si més no, fer una incursió en la faceta del Trapiello narrador. I en aquest àmbit ressaltem la seva tasca al dietari Salón de pasos perdidos, la qual ell mateix descriu com a “novel·la en procés” o “vidari”, i que ja va pel seu dissetè lliurament.
L’Andrés Trapiello ressenyà que el seu dietari neix de la incapacitat de fer front a la confecció d’una novel·la, per la qual cosa va decidir fer d’ell mateix un personatge, portant a terme un paral·lelisme amb la seva pròpia vida, tot fent passar per fets versemblants o personatges reals situacions i individus que no ho són. Tot i reconèixer el perill que entranya el fer experiments amb la realitat i la ficció, assenyala que només cal respectar les normes, i en aquest cas la regla bàsica és la versemblança.
L’acte finalitzà amb un petit recital poètic amb peces del darrer poemari d’Andrés Trapiello, Segunda oscuridad, publicat recentment per Pre-Textos.
Per acabar dues recomanacions. Una sens dubte és llegir –si no ho han fet vostès ja– les obres Benito Pérez Galdós i en especial Fortunata y Jacinta, sobre la qual Trapiello va dir que: “no es mejor que el Quijote, pero tampoco es peor”. La segona, visitar regularment el blog de l’Andrés Trapiello, Hemeroflexia, que ell descriu com a “almanac”; un almanac poètic, un calaix de sastre on troben refugi imatges cridades a desaparèixer i pensament que no troben el seu lloc en el dietari, i que es troba fortament influït per l’univers caòtic i el purgatori de records que és El Rastro de Madrid.
Deixa el teu comentari!