Autor del mes: Arthur Conan Doyle, 125è aniversari de la publicació de “Estudi en escarlata”
Mai cap personatge literari ha arribat a ser tan real per als seus lectors, ni ha provocat entre ells tanta passió per indagar fins als més mínims detalls de la seva personalitat, com en Sherlock Holmes, el cèlebre detectiu creat per sir Arthur Conan Doyle.
Aquest any es commemora el 125è aniversari de l’aparició de Estudi en escarlata, primera novel•la sobre el popular investigador de ficció, ambientada en els darrers anys del Londres de l’època victoriana. Al llarg de la seva existència, el personatge de Conan Doyle ha estat objecte de biografies detallades, d’innombrables estudis monogràfics i, fins i tot, d’obres enciclopèdiques. Existeixen al món (real i virtual) una infinitat de societats dedicades a retre homenatge al personatge que tracten d’analitzar a fons tots els àmbits de les seves diferents facetes.
El 2012 va començar amb l’estrena d’una nova pel•lícula sobre Sherlock Holmes i la BBC continua emetent una sensacional i moderna actualització televisiva (titulada Sherlock) del mite del detectiu, situada al Londres del segle XXI on apareixen tots els personatges clàssics de les novel•les de Conan Doyle. Destaca en aquesta adaptació l’ús d’Internet i de les noves tecnologies –dels blogs al sms– per resoldre els misteris. A la darrera edició del BCNegra, la Biblioteca Pública Arús va presentar una mostra on es recollien llibres i manuscrits dels imitadors de Conan Doyle. Fa pocs dies, en el marc del darrer Saló Internacional del Còmic de Barcelona, es va presentar com a novetat estrella una aventura gràfica del detectiu ambientada a la Barcelona anarquista de 1893, editada per Norma Editorial.
Doyle va dissenyar Holmes com l’arquetip de l’investigador cerebral. El seu predecessor és Auguste Dupin, personatge creat per Edgar Allan Poe, molt similar a Holmes per la seva excèntrica personalitat, però que mai va aconseguir la mateixa difusió i popularitat. Els relats de Holmes es publicaven a preus molt assequibles a The Strand Magazine, i fins i tot es llegien en veu alta a centres industrials i a locals públics.
Basant-se en el model de El Quijote, Doyle va crear el doctor Watson, inseparable amic i admirador, però sobre tot cronista de les gestes del detectiu.
Sherlock Holmes és un home de caràcter fred, de semblant solemne i victorià, extraordinàriament eixut, addicte a la cocaïna, amb destresa per la música, d’aire resolutiu i misogin. Sembla ser que l’autor va utilitzar l’aparença d’un antic amic de la universitat i membre de Scotland Yard, anomenat Sherrinford. Les descripcions i vivències policíaques que aquest narrava a Doyle van ser una font d’inspiració per a les seves obres.
Al 1893, tan sols sis anys desprès de la seva creació, Doyle va decidir matar a Holmes llançant-lo, al costat del seu etern rival, James Moriarty, a les cascades suïsses de Reichenbach. Una allau de protestes en forma de carta i els precs i amenaces de la mare de l’escriptor, el van fer canviar de parer. Lectora infatigable de les aventures del detectiu, la mare de Conan Doyle va respondre per correu urgent la carta on el seu fill li anunciava la mort de Holmes, assegurant que no podia fer-ho i que no ho consentia. L’autor va cedir i va ressuscitar Holmes al 1902 a El gos dels Baskerville.
T. S Eliot deia que la principal característica de Sherlock Holmes era que “quan parlem d’ell, invariablement tenim la impressió de què existeix”. És aquesta la incomparable avantatge que Holmes posseeix davant la resta de detectius de ficció: el percebem com un ésser que va existir realment. Encara que no hi hagi en ell ni la humanitat, ni la profunditat psicològica, ni el coneixement del cor humà dels personatges més assolits de Dickens, Flaubert o Emily Brontë, és tan versemblant com qualsevol d’ells.
Probablement si algú de vosaltres passeja algun dia per Baker Street, segur que alçarà la vista buscant el mític número 221B, cau del detectiu més famós de tots els temps.
Deixa el teu comentari!