Barcelona cinema… Barcelona connection (Miquel Iglesias Bonns, 1988)
En homenatge al cineasta Miquel Iglesias Bonns (Barcelona, 1915-2012), que ens va deixar el passat 7 de març, us parlem avui de la seva pel·lícula Barcelona connection realitzada l’any 1988.
Barcelona Connection és el retorn del director al gènere negre, ja que als anys cinquanta, dins l’auge de la producció de cinema negre barceloní, Iglesias va realitzar El fugitivo de Amberes (1955) i El cerco (1956), aquesta darrera ambientada a la ciutat.
A la pel·lícula que us presentem, la màfia europea pren Barcelona com a escenari de les activitats, bandes rivals lluiten per fer-se amb el control del joc, el tràfic de divises, la prostitució i la droga. El policia Huertas (Sergi Mateu) investiga el cas de l’assassinat dins la presó Model d’un empresari posat entre reixes per les seves activitats il·legals (assassinat executat des de fora de la presó amb un sofisticat rifle), i descobreix que la corrupció ha arribat fins al Congrés espanyol. Inspirant-se en en el cas real del gàngster Raymond Vacarizzi, assassinat d’un tret el juliol de 1984, la pel·lícula es converteix en un thriller polític que mostra aspectes de la societat barcelonina dels 80, en forma de crònica negra. El guió orginal és d’Andreu Martín, triat per Iglesias quan aquest encara no era popular com a escriptor de gènere negre. Després de la pel·lícula, Andreu Martín en va escriure la novel·la. El film es va rodar en anglès i en escenaris naturals exteriors de la ciutat (la porxada del passeig d’Isabel II, els entorns de la presó Model…)
Miguel Iglesias Bonns està considerat un director de culte. Des que era un nen va tenir clar que volia fer cinema, la seva passió. Ja al 1933 va crear amb alguns companys una productora de films amateur Cinemàtic Club Amateur, partint de la càmera Pathe Baby que havien comprat. A l’any 1940, venent el seu petit patrimoni, va crear la productora Atenea Films. Va treballar ininterrompudament des del seu debut l’any 1942 fins l’any 1988, quan va rodar precisament Barcelona Connection.
Al llarg de tots aquests anys, Iglesias Bonns va filmar prop de 40 pel·lícules de gènere fantàstic, eròtic, d’aventures, comèdies… però és conegut sobretot per les seves incursions en el cinema políciac i de terror. Durant els anys 70 va treballar per a la productora Profilmes (denominada “la Hammer espanyola”) per a la qual va fer 5 films d’aventures. Tot i que sempre havia treballat darrere les càmeres, la darrera aparició al cinema d’Iglesias Bonns va ser al documental El hombre que vio llorar a Frankenstein (Ángel Agudo, 2010), on recordava els rodatges que va compartir amb Paul Naschy.
El crític Àngel Comas va escriure un llibre sobre la seva trajectòria i obra cinematogràfica: Miguel Iglesias Bonns. ‘Cult movies’ y cine de género.
BIBLIOGRAFIA
Comas, Angel. Diccionari de llargmetratges : el cinema a Catalunya després del franquisme : 1975-2003. Valls : Cosssetània , 2003
Comas, Angel. Miguel Iglesias Bonns : “Cult movies” y cine de género. Valls : Cossetània, 2003
Deixa el teu comentari!