La Felicitat: Etapa 2
Consuelo Portela (Placetas 1880-Madrid 1960) era una cantant espanyola coneguda com la Bella Chelito. Va iniciar la seva carrera al teatre Onofri de Barcelona. Va ser la màxima estrella dels principals salons de varietats del seu temps.
La Bella Chelito va ser la vertadera creadora de “La pulga” que era un espectacle en el qual l’ artista mentre cantava una cançó que feia referència a una puça que la picava i la molestava molt. Per a buscar-la s’anava traient i posant la roba íntima amb gran mestria per alegria del públic. Això va tenir molt èxit i totes les artistes l’imitaven i fins i tot a l’escenari van arribar a pujar sis dones buscant-se la puça al mateix temps.
La Chelito cridava l’atenció per la seva destacada personalitat i l’enginy provocador de les seves cançons. Chelito sabia dir les coses més atrevides amb aire innocent i sabia dir les coses més innocents amb l’aire més atrevit. La seva reaparició a la vellesa més absoluta va fer veure a la gent que en ella hi havia més bellesa que no pas talent, segons Àngel Zúñiga.
Fonts:
- Una historia del cuplé. Àngel Zúñiga. Editorial Barna S.A. 1954.
- El Paral·lel nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Miquel Badenas i Rico. Amarantos 1993.
- www.biografiasyvidas.com
Pàg. 282:
“Van submergir-se en l’ambient del Paral·lel. Els tramvies, sorollosos, amb les seves campanetes insistents i els seus conductors, drets, fent giravoltar amb energia i precisió el volantet del fre, passaven a escassos centímetres de la vorera del Soriano, atapeïda de gent que sortia a celebrar la revetlla. Va travessar el Paral·lel i van desaparèixer per la ronda de Sant Pau: una taca lila sota el feix de claror provocat per l’enllumenat elèctric nou de trinca. Les fogueres a les principals cruïlles escalfaven els carrers i les llengües de foc es cargolaven amunt i gairebé socarrimaven els baixos dels pantalons dels veïns dels principals, abocats als balcons amb les cares lluents.”
(…)
-Fa cinc o sis anys vaig veure en persona la Bella Chelito. Acompanyada per un mulat espaterrant entrava a la sastreria La Universal, aquí mateix, al número 9. Em vaig quedar quiet com un enze, esperant a fora. Van sortir al cap de vint minuts i el mulat duia una camisa nova i llampant de seda de color os. La parella va continuar ronda amunt i els vaig seguir. Dos minuts després em vaig adonar que érem vuit o deu els que seguíem la parella. Ella es girava, reia i s’ agafava al braç del mulat. Van aturar-se a la barreteria La Moda, una mica més endavant, a la ronda Sant Antoni. Els vuit o deu ja érem uns vint-i-cinc. Una petita brigada de badocs estacionats a la voravia. Van sortir i la Bella Chelito estava més maca que mai. El noi havia afegit a la seva indumentària un barret d’ala ampla, preciós.”
Ver La Felicitat – Segona parada en un mapa más grande
Deixa el teu comentari!