Ruta Un seient a la llotja
Un seient a la llotja
de Marcel Fité
Barcelona : Barcanoca, 2004. Demaneu la reserva del document
Avui us proposem la ruta literària Un seient a la llotja, de l’escriptor barceloní Marcel Fité. A continuació us deixem amb la sinopsi del llibre i la ruta desenvolupada. Amb una reflexió per par del critic i especialista literari Òscar Carreño, juntament amb uns suggeriments de seguiment de la lectura. Què disfruteu!!
SINOPSI DEL LLIBRE
Vint-i-quatre hores poden canviar la vida d’una persona. Sobretot si aquesta persona es troba amb un carnet del Barça a la butxaca, que el durà, sense sospitar-ho, a relacionar-se amb el bo i millor de la Barcelona postolímpica, a la llotja del camp del Barça. Però abans haurà hagut de patir, tal com una endevinaire i antiga prostituta li havia vaticinat, i haurà pogut conèixer, en una aventura trepidant, alguns locals nocturns de la ciutat i, sobretot, la màgia gitana d’una nit hostafranquina inoblidable. I tot per un cadàver no identificat que apareix un dissabte a la tarda en l’hotelet on treballa el protagonista i que, l’endemà, no apareix a les necrològiques ni en cap esquela A partir de l’enigmàtica desaparició del cadàver d’un poderós industrial, financer i mecenes, Un seient a la llotja ens proposa una incursió en l’aparent oasi de a la Barcelona de finals dels 90 i ens convida a fer una passejada per alguns dels barris que la dècada postolímpica ha convertit en un paisage en constant i inacabable remodelació. El protagonista és un jove llicenciat que, per raons de supervivència, es veu obligat a treballar en una casa de cites. Atrapat pels records d’un món decadent i quasi a punt de desaparèixer, el del Raval anterior a la remodelació, amb tota la seva sordidesa i misèria, i aclaparat pels seus propis records i contradiccions, es veurà involucrat en una inesperada i trepidant aventura que li farà conèixer el món de la moderna prostitució, amb la seva diversitat i sofisticació, amb les seves contradiccions, i, de retop, el portarà a endinsar-se en la increïble màgia gitana de la nit hostafranquina, com a pas previ al desentrellament del misteri de la mort del financer i al de la posterior desaparició del seu cadàver. És la història d’un jove que ha deixat el món rural on va néixer i s’incorpora en un altre de nou, molt més complex i selvàtic. Aquest nou món és un univers aparentment ple de possibilitats, amb grans oportunitats per a estudiar i per a treballar, amb fastuosos espectacles futbolístics i de tota mena, però és també un espai farcit de contradiccions i de falses aparences. L’autor ens n’ofereix un flash de vint-i-quatre hores que és la visió distorsionada i distant d’un desarrelat, d’un nàufrag, d’un observador solitari i perdut que intenta sobreviure i surar, en la selva urbana barcelonina de finals dels noranta. Però més enllà de tot això, la novel.la vol ser també una minúscula crònica irònica i sentimental d’una Barcelona complexa i canviant, a partir d’algun dels seus barris històricament més marginats.
Ver Ruta Un seient a la llotja en un mapa más grande
*En paraules del crític i especialita literari Òscar Carreño:
“A la novel•la Un seient a la llotja hi conviuen els referents de la novel•la negra clàssica, amb la novel•la canalla d’estirp mendoziana i amb la sàtira punyent d’una societat, la catalana, i les seves elits econòmiques. El protagonista, jove universitari, que no ha aconseguit més que un modest lloc de treball en un meublé de la zona alta de Barcelona, es veu immers en una aventura de persecucions i baralles, que s’inicia amb la sostracció d’un carnet de soci del Barça a un important empresari barceloní que mor en ple exercici sexual. Corredisses, impostacions, trompades, tot un seguit de peripècies li succeeixen al protagonista en un joc d’equívocs, narrat amb un ritme trepidant.
Com en la seva anterior novel•la, El carrer dels Petons, la geografia barcelonina assoleix un paper fonamental en la narració. Juntament amb l’interès per aquesta Barcelona postolímpica sotmesa al canvi i a la transformació urbanística dels seus llocs emblemàtics, Fité s’interessa pel món dels gitanos i ens ofereix un passeig per la ciutat: Des del cor del Raval fins als indrets del barri d’Hostafrancs que ocupen les famílies gitanes arribades a Barcelona després d’una corrua d’aventures generacionals per arreu del món, passant per les Corts…
Marcel Fité proposa un exercici narratiu on s’agermana el divertimento de les accions i els conflictes que conformen la seva trama, amb una visió irònica dels poders de la ciutat, erigits des de la hipocresia i la doble moral d’unes convencions vulnerades en nits clandestines.
SUGGERIMENTS DE LECTURA
L’espai ocupa un lloc central a la narració. Des dels paisatges barcelonins fins a les urbanitzacions de luxe de Premià de Mar o els barris perifèrics de Sant Boi de Llobregat. Així, espais i personatges es relacionen per conferir-nos un retrat de classes.
Marcel Fité estableix un joc referencial a través d’un seguit de ginys literaris, dels quals García Márquez i l’aparició d’quest personatge gitano que és Melquíades, és el més notable.
Òscar Carreño
Deixa el teu comentari!