El convent dels Escolapis de St. Antoni va ser un dels que van ser cremats primer durant la Setmana Tràgica de 1909. La Miquela Gambús insinua la seva participació (o la seva coneixença) dels fets en una de les cites finals del llibre.

Edifici dels Escolapis després dels atacs

Pàg. 389:

“La Miquela Gambús va recordar un parell de dies abans, quan va presentar-se en persona als escolapis de Sant Antoni, en plena matinada. Els va llogar a preu d’or per al seu dinar tota la roba negra i morada que tinguessin, incloent-hi tapissos, catifes i domassos. El religiós que els va obrir la porta, estranyat, no comprenia res. l ella, insistint-hi: “No la necessito ni vint-i-quatre hores. A més, total, pel que els queda..”. “Què vol dir, senyora Gambús?”, va preguntar-li el capellà, adormit i sorprès. l ella: “Res, res, coses meves…” Amb la roba ja carregada en dos carros, va ficar-li els diners del lloguer a la mà i li va deixar anar amb la veu seca i tallant: “Miri, a canvi del favor que m’acaba de fer, li donaré un consell: vagi-se’n de viatge un parell o tres de dies, diuen que va tan i tan bé per a la salut…” I ell: “Vol dir de vacances?” La Miquela Gambús el va repassar de cap a peus i li va dir: “De vacances o del que vulgui, però faci’m cas.” El capellà va guardar els diners a la butxaca, va donar-li les gràcies, va recordar que la família Gambús era una de les seves principals benefactores i va tornar-se’n a dormir.”.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris Tags: Convent dels Escolapis, La Felicitat, Lluís-Anton Baulenas