Autor del mes: Anna Akhmàtova (3ª part)
La situació del seu fill Lev, va inspirar la que es considera la seva obra més important: Rèquiem; un cicle de poemes escrits entre 1935 i 1948 que conformen una elegia a les víctimes de Stalin, i especialment al patiment de les dones que esperaven notícies dels seus fills i marits a les portes de la presó. Aquesta obra no va ser publicada a l’URSS fins l’any 1987.
Paral·lelament a Rèquiem, Akhmàtova va portar a terme des del 1940 fins el 1962 la composició de Poema sense heroi. Poema llarg i de vegades críptic, on l’autora fa una reflexió filosòfica sobre la malícia de la humanitat des d’un punt de vista femení.
Amb la fi del stalinisme el treball d’Anna Akhmàtova va començar a ser reconegut tant dins com fora de l’URSS, essent nominada al Premi Nobel de Literatura el 1962, investida Doctora Honoris Causa per la Universitat d’Oxford i rebent el premi internacional de poesia Taormina. Akhmàtova publicarà el 1965 el seu darrer poemari: La Carrera del temps. Moria prop de Moscou el 5 de març de 1966.
Vladimir Leònovitx sobre la poesia de l’Anna Akhmàtova
«Akhmàtova és la poetessa del patiment, del patiment dominat. “La passió actua amb més força quan es veu dominada per una mà poderosa” Aquestes paraules de Beethoven poden aplicar-se plenament a Akhmàtova. Una mà blanca i poderosa que dominava l’explosió.»
Deixa el teu comentari!