Inici » Activitats, Destacat, Etapes, General, Itineraris literaris, Novetat

Ruta Caligrafía de los sueños II

15 abril 2012 Sense Comentaris

Caligrafía de los sueños

de Juan Marsé

Barcelona : Lumen,  2011.  Demaneu la reserva del document

La nova novel · la de Juan Marsé no és cap sorpresa per als seus lectors, perquè no hi ha res aliè al món que l’escriptor ha anat configurant, obra rere obra, des de fa més de mig segle. Es podria dir, per simplificar, que Cal · ligrafia dels somnis és pur Marsé. Hi ha en ella un marc geogràfic habitual en l’escriptor: la Barcelona dels anys quaranta, de l’escassetat i el racionament, on un quilo de cafè torrefacte és un tresor, un adolescent abstret, amb molts trets de l’autor, aficionat a la lectura i tan fascinat pel cinema nord-americà de l’star system que ha renunciat al seu nom de pila i es fa dir Ringo, com el John Wayne de la diligència, i inventa amb els seus amics històries d’indis belicosos i herois que salven belles joves; uns éssers que tracten de sobreviure esquivant la aferrissada persecució de la policia política, obstinada a silenciar i empresonar els considerats desafectes al nou règim, el cinema, els bars i els bordells com a únics camins per escapar d’una realitat gris i ominosa.

El panorama global és el d’un món de vençuts. Les seqüeles de la guerra civil planen sobre aquests personatges acovardits o sumits en la resignació, i entre tots ells destaquen amb força la senyora Mir, amb la seva filla Violeta, i la seva història amb Abel Alonso. El commovedor personatge de Vicky Mir, amb la seva desesperada soledat, la seva pobresa afectiva i la seva obsessió per una carta que mai arriba i que mantindrà en suspens el lector fins al final. Si Cal · ligrafia dels somnis no afegeix res especial a l’obra de Marsé, en el sentit que no explora territoris nous, si confirma la fidelitat de l’autor a un món personal, a unes idees ia un estil narratiu-limitat a alternar en temps present escenes de diferents èpoques-que tenen, després de cinquanta anys, un perfil propi, reconeixible i diferenciat de qualsevol altre.

“Poco después se encuentra en Las Ramblas esperando el 30 frente a la terraza del Cosmos” (p. 256)

“No hace falta que menciones este barrio, que a ti tanto te gusta, -añade conuna sonrisa cómplice. Ni la calle Robadors ni la de San Ramon” (p. 262)

“Coger Pintor Fortuny, dar un rodeo por el interior de la zona. Salir a la calle Hospital, cruzarla y bajar hasta San Pablo en busca de la esquina con San Ramon” (p. 262).

“Ramblas arriba y luego cruzar Plaza Catalunña desierta y espectral, subir por el Paseo de Gracia y girar en la Diagonal hasta el Paseo San Juan y de allí hasta la Travesera para volver a girar a la derecha y enfilar la calle Escorial” (p. 279)
“Roger limpia tranvías en las cocheras de Plaza Lesseps, el chato Morales es aprendiz de mecánico en Vallcarca” (p.279)

Ver Ruta Caligrafía de los sueños II en un mapa más grande

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.