Inici » Destacat, General, Itineraris literaris, Novetat

Ruta Caligrafía de los sueños I

8 abril 2012 Sense Comentaris

Caligrafía de los sueños

de Juan Marsé

Barcelona : Lumen, 2011. Demaneu la reserva del document

Juan Marsé és considerat un dels grans narradors contemporanis. Diverses de les seves novel · les han estat portades al cinema i l’any 2008 la seva carrera literària va ser reconeguda en ser-li concedit el màxim guardó de les lletres hispanes, el Premi Cervantes. Va néixer a Barcelona i va créixer entre els seus carrers que després configurarien gran part de l’univers de les seves obres..

Els seus primers passos literaris els va donar a la revista Ínsula, alhora que continuava amb el seu treball a una joieria. Aviat guanya el seu primer premi, el Sésamo de relat, i s’anima a enviar la seva primera novel·la al Biblioteca Breve, on queda finalista.

Animat per Jaime Gil de Biedma, Marsé s’instal · la a París el 1960 i segueix treballant en les seves novel·les mentre fa de traductor i treballa com a ajudant a l’Institut Pasteur. De tornada a Barcelona tres anys després, Marsé publicaria Últimas tardes con Teresa, guanyador del Biblioteca Breve.

Decidit a guanyar-se la vida només amb la literatura, Marsé combina la narrativa amb textos publicitaris i l’escriptura de diàlegs per guionistes. Poc després tindria la seva primera topada seriós amb la censura franquista en ser prohibida la publicació de Si te dicen que caí.

Va aconseguir una major popularitat a partir dels anys 70 gràcies a la seva col·laboració amb la revista Por Favor i es va mantenir a força de petits treballs poc reconeguts fins que el 1978 aconsegueix donar el salt a la primera línia de les lletres amb La muchacha de las bragas de oro, novel·la guanyadora del Premi Planeta.

Aconseguiria nous èxits en la dècada dels 90 amb títols com El amante bilingue-una altra de les seves obres portades al cinema-o El embrujo de Shanghai, llibres que van donar el salt al mercat internacional amb un gran èxit. Amb Rabos de lagartija va aconseguir un nou èxit de crítica i ja en la primera dècada de 2000 es van recuperar tots els seus contes i relats curts. Ha rebut nombrosos premis i guardons, com l’Ateneu de Sevilla, el Nacional de la Crítica, el Juan Rulfo, el Quixot, el Planeta i el Biblioteca Breve, entre altres.

SINOPSI

Ringo és un xaval de quinze anys que passa les hores mortes al bar de la senyora Paquita, movent els dits sobre la taula, com si repassés les lliçons de piano que la seva família ja no pot pagar. En aquesta taverna del barri de Gràcia, és testimoni de la història d’amor entre Vicky Mir i el senyor Alonso: ella, una dona entrada en anys i en carns, massatgista de professió, ingènua i enamoradissa, ell, un cinquanta anys ben plantat que va començar freqüentant a la dona per curar-se d’una lesió al peu i ha acabat instal • lant a casa. Hi viuen al costat de Violeta, la filla de la senyora Mir, fins que passa una cosa inesperada: un diumenge a la tarda, Vicky es tira a les vies d’un tramvia intentant un suïcidi impossible i patètic, mentre el senyor Alonso desapareix per no tornar. L’únic que queda d’ell és una carta que va prometre escriure i que Vicky estarà esperant i desitjant fins a la bogeria.
Tota una vida discorre pel bar de la senyora Paquita i sota la mirada de Ringo, que ara escolta, llegeix, i finalment començarà a escriure les paraules del que serà el seu primer relat. Una trobada casual amb el senyor Alonso lligarà per sempre la història dels amants amb la de Ringo i amb la trista cal • ligrafia de tota una generació que va alimentar els seus somnis en els cinemes de perifèria i als carrers grisos d’una ciutat on el futur semblava alguna cosa improbable.

Comencem doncs la nostra ruta.

“Desde lo alto de la Travesera de Dalt inicia una fuerte pendiente que se va atenuando hasta morir en Travesera de Gracia” (p. 9)

“Situada entre las frondas del parc Güell y las estribaciones deprimidas del Monte Carmelo” (p. 68)

“Seguro que es de noche y hay una gran tormenta con truenos y relámpagos seguro que un siniestro dakoi esgrimiendo un puñal se cuela sigilosamente dentro del dormitorio de Virginia Franch en su torre de la calle de las Camelias” (p. 71).

“… y al otro lado, tres mesas de mármol arrimadas a la pared con azulejos de media altura, donde una ventana se abría a la calle Torrente de las Flores” (p. 82)