La Felicitat: Etapa 0. Sisena part
El Paral·lel va ser creat per Ildelfons Cerdà, que el va traçar com una avinguda de 50 metres de latitud al seu pla per l’Eixample de Barcelona, aprovat i imposat pel govern central el 7 de juny de 1859.
Abans de 1859 el Paral·lel no existia i des de la resta de la tercera muralla i fins el Castell de Montjuïc i Sants tot eren terrenys buits i descampats.
Cerdà va traçar la nova via amb rigorositat geomètrica i s’observava la seva perfecta orientació est-oest, com els paral·lels del globus terraqui.
El novembre de 1874, Víctor Balaguer, a proposta de l’Ajuntament que volia donar als carrers del Eixample noms que recordessin gent de valor, noblesa, abnegació i sacrifici va canviar el nom de Paral·lel pel de Marqués del Duero.
Avinguda del Marquès del Duero
El 8 d’ octubre de 1894 l’alcalde Collaso i Gil, amb 3 membres de la Comissió del Eixample, el regidor síndic i l’Enginyer en cap de Viabilitat i Conduccions van reconèixer i van rebre en nom del Ajuntament les obres d’urbanització i enllumenat públic del tram de Paral·lel comprès entre els carrers d’Aldana i la carretera de Creu Coberta.
Aquest és el naixement oficial del Paral·lel. Després de vèncer la resistència d’alguns propietaris per cedir els seus terrenys a la ciutat, la urbanització del carrer va acabar de forma més o menys definitiva a finals de 1895.
El Circo Español Modelo, inaugurat el 1892, va ser el primer local que va néixer en el Paral·lel destinat al món del espectacle.
Entre 1892 i 1900 el Paral·lel es va nodrir dels feriants i artistes del Circo Alegria, que estava a la Plaça Catalunya i va ser enderrocat per decisió municipal.
Al 1900 hi havia 3 teatres: l’Español, el Delicias i el dels Soriano i cafès com l’Español, el Condal i la Puda Seca com a principals i el Cafè Lyonés i La Pajarera Catalana com a incipients music-halls.
Cafè Español
En 1901 hi ha 2 nous teatres: L’Olimpya i el Nuevo i en 1903 cal afegir el Teatre Arnau i l’Onofri. El Teatre Apolo s’inaugura el 1904 i el Cómico el 1905. El 1908 desapareix l’Olympia absorbit pel Cafè Español, però el mateix any s’inaugura el Gayarre.
En quant a music-halls i cafès cantants, cal destacar, a banda dels abans citats, el Salon Venus, el Trianon, els cafès dels teatres Apolo, Nuevo, Cómico i Condal i el cafè Sevilla.
Teatre Apolo
Teatre Talia
Així en 600 metres d’avinguda, es va crear una gran concentració del món del espectacle en una zona tan popular i obrera, que el Paral·lel va adquirir enorme popularitat i va ser pels molts anys el centre de la diversió a la ciutat.
Imatges obtingudes de la pàgina web del FEM (Fundació el Molino)
Deixa el teu comentari!