POESIA I BOGERIA: Històries paral·leles?

Els termes poesia i bogeria no han tingut al llarg de la història les mateixes accepcions que tenen avui en dia.  Així, poesia, que vindria del terme grec póiesis no quedava reduït a definir un gènere literari, també es referia a la creació. Pel que fa al terme bogeria, tindria un origen incert, probablement d’un pre-romà baudius, comença a significar malaltia mental cap al sg. XVI, contempla significats com pèrdua de raó, irracionalitat, desequilibri, excés o passió; que també estaran associats al procés de creació poètica.

Ja des de l’antiga Grècia, i en molts altres pobles, existeix una vinculació de la poesia amb la màgia, els ritus religiosos i els fenòmens profètics; tot i que aquesta bogeria és “divina”, documentada per primera vegada en Homer, no és exclusiva de la poesia i també s’aplica a altres fenòmens com l’epilèpsia, certes formes de bogeria, o als deliris dionisíacs del vi.

En el moment en que la poesia es convertí en font de tradició, ocupant espais de la religió, la moral, l’educació i la consciència dels individus, els poetes foren reverenciats, i les persones buscaren orientació en ells, començaren a generar recels en els cercles de poder. Així, l’acceptació per part del poder, d’un determinat poeta, no seguia criteris literaris, si no, si convenia o no als seus plans i no introduïa efectes pertorbadors i nocius en les societats.

Han estat anomenats bojos, no només els poetes, també els melangiosos, autistes, epilèptics, místics, visionaris, genis o individus amb formes peculiars de conducta i intel·ligència; és a dir, tots aquells que es desvien de la norma que cada societat estableix en el seu temps seguint criteris poc clars i arbitraris. Els mètodes per a la seva cura i tractament han estat variats: des d’immersions en aigua freda, trepanacions per a extraure la “pedra de la bogeria”, el tancament, l’aïllament, la immobilització, les descàrregues elèctriques, intervencions quirúrgiques, tractaments farmacològics i psicoanalítics, tot allò que les persones “sensates” han inventat per solucionar els problemes mentals i evitar les pors que en aquests es dipositen.

Un altre tipus de relació entre la poesia i la bogeria és la del “geni boig” que ha despertat la fascinació de molt autors, com en els casos de Nietzsche, Nerval i Maupassant; arquetipus romàntic creat per una societat que netejava part dels sentiments de culpa amb la glorificació dels seus autors maleïts, perseguits, malalts, leprosos, sifilítics, o mutilats.

Són innumerables els poetes que han estat d’una manera o altre relacionats amb la bogeria. Altra cosa és quina consideració fem de la relació entre la bogeria i la poesia. Parlem de l’impuls irrefrenable que provoca la creació artística, de les actituds excèntriques del “geni boig”, o de poesia feta des de la bogeria? I, quina relació hi ha amb els prejudicis socials envers la bogeria i els anomenats “bojos”?

Categories; Destacat, Poesia Tags: Bogeria