Cicle de poesia:De pensament, paraula i obra. Joaquín Marco
El proper dia 22 de març a la Biblioteca del Guinardó–Mercè Rodoreda, s’inaugura la 19ª edició del cicle “De pensament, paraula i obra”, que es perllongarà fins el mes de juny sota la coordinació d’en Jordi Virallonga i l’Eduard Sanahuja.
RECITAL DE JOAQUÍN MARCO
Com a primer convidat d’aquesta edició, dijous 22 de març a les 20 hores, a la sala d’actes de la Biblioteca del Guinardó-Mercè Rodoreda, comptarem amb la presència d’en Joaquín Marco.
Joaquín Marco (Barcelona, 1935) és doctorat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona ha donat cursos i conferències a diferents universitats espanyoles, europees i dels Estats Units. Ha compaginat la docència amb el periodisme, l’assaig i la creació literària sobretot en poesia. Actualment és catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona així com crític i historiador de la literatura espanyola i hispanoamericana modernes.
Tot i que sempre se l’ha considerat un poeta solitari i aliè als corrents poètics, podem situar la seva poesia, a cavall entre la generació dels poetes socials dels anys cinquanta i dels grup dels anomenats “novísimos”. També ha tingut un paper rellevant en la promoció de la cultura, al fundar i dirigir la col·lecció de poesia Ocnos. Alguns dels seus llibres de poesia són Abrir una ventana a veces no es fácil (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), El significado de nuestro presente (1983) y El muro de Berlín (2003). La seva poesia ha estat traduïda a diverses llengües, entre d’altres el francès, portuguès, italià, rus i anglès.
En properes sessions del cicle “De pensament, paraula i obra” comptarem a la presència de Vinyet Panyella (19 d’abril), de José Corredor-Matheos (24 de maig) i d’Antoni Clapés (14 de juny).
Dins del cicle De pensament, paraula, i obra vam gaudir el passat 22 de març a la sala d’actes de la Biblioteca Guinardó–Mercè Rodoreda d’un magnífic recital poètic resseguint la trajectòria creativa de Joaquín Marco.
Presentat pel president de l’Aula de Poesia, en Jordi Virallonga, com “el millor tot terreny de la literatura que hem tingut al país” donada la importància dels seus estudis sobre literatura oral i hispanisme, tot i que això no ha d’ocultar la seva qualitat com a poeta; art que sempre ha practicat.
El recital es va estructurar en sis grans blocs temàtics, amb els quals s’il·lustraren les temàtiques i èpoques més representatives de l’autor.
S’inicià amb els records d’una infància viscuda a una Barcelona castigada per la Guerra Civil primer i per la llarga postguerra més tard. L’autor plasmà aquests flaixos que habiten la seva memòria: els raids aeris, l’aire encès per les bombes, les explosions… al poema Bombardeo; i l’escassetat de l’estraperlo, d’aquell “pan negro, pan triste, pan cansado” d’Aquellos tiempos, !ah!.
Per il·lustrar la seva poesia de temàtica amorosa, Joaquín Marco recità el poema Ángel de la guarda. Un poema que reflecteix clarament com Marco ataca el tema de l’Amor; no pas des d’un punt de vista platònic, sinó que a més de sentimental també ho és de carnal, com a Se amaban.
Un aspecte important en la poesia de Joaquín Marco és la seva qualitat de poeta urbà i barceloní, el que fa que en la seva poesia Barcelona sigui l’espai poètic principal. A Cuando anochece podem percebre perfectament com i qui era present en l’antic Districte V, actual Raval: franquisme, desigualtat, clandestinitat i quotidianitat.
Els següents tres blocs tractaren les influències de l’autor, tant moral com artísticament (Antonio Machado, Blas de Otero, Celaya); la temàtica de la decadència i el deteriorament, no només circumscrit a les persones sinó també als objectes i al paisatge. I per últim, es tractar un tret definitori de la poesia de Joaquín Marco, com és l’ús de la ironia, a la qual definí com a eina que “permet l’allunyament davant dels excessos romàntics”, plasmat amb el poema XVII d’El significado de nuestro presente (1983).
En el torn de preguntes dels assistents a l’acte, es formularen qüestions al voltant del seu estil, caracteritzat pel vers lliure com a mitjà per desprendre’s de la retòrica (mètrica i rima tancades) i donar musicalitat a l’obra. Així mateix, en Joaquín Marco sentencià que per al seu entendre –i recolzant-se en les noves plataformes– el futur de la poesia estava en ser llegida/escoltada. Per altra banda, també es va tractar de la seva tasca com a editor a Ocnos, en obres com Pameos i meopas de Júlio Cortázar.
Per finalitzar l’acte, Joaquín Marco ens va anunciar la molt propera publicació d’un nou poemari que portarà el títol de Variaciones sobre un mismo paisaje, on porta a terme variacions sobre temes recurrents de la poesia, recitant-nos alguns dels poemes que hi formaran part.
Deixa el teu comentari!