Inici » Activitats, Destacat, Etapes, General, Itineraris literaris, Novetat

Ruta Literària Nada III

26 febrer 2012 1.450 views Sense Comentaris

L’obra es desenvolupa a Barcelona, lloc on la jove Andrea, de tan sols 18 anys, entusiasta, innocent i amb gran afany de superació, decideix que transcorri el seu pròxim any a la Universitat. Però el que per a ella suposa un canvi de vida excitant resulta un complet desengany, ja que a partir de llavors haurà de patir angoixants situacions que la conduiran a la seva maduresa. Andrea va haver d’afrontar la societat burgesa i conservadora dels primers anys de la postguerra, sotmesa al franquisme i carregada de fam, en la qual les dones no tenien dret a desitjar, ni tan sols a superar-se, sinó que havien de reconèixer com a purs objectes destinats únicament a la maternitat, lluir dol després de la mort d’un ésser estimat era la norma entre les dones, i el suïcidi estava considerat com un acte menyspreable, ja que era impropi d’un cristià atemptar contra la seva vida. Andrea vivia alternant diàriament dos espais raonablement dispars: d’una banda, la casa familiar al carrer d’Aribau, en la qual regnaven la violència i la fam, de l’altra, la Universitat, plena d’entreteniment, companyonia i goig, necessaris per evadir i reduir la seva angoixa.

“Santa María del Mar apareció a mis ojos adornada de un singular encanto, con sus peculiares torres y su pequeña plaza, amazacotada de casa viejas enfrente”. (p. 154)

“Juan cruzó la plaza y se quedó parado enfrente de la esquina donde desemboca La Ronda San Antonio y donde comienza la calle Tallers”. (p.154)

p. 175
“Luego volvió la espalda y torció por la calle Ramalleras… Cruzamos, atravesando en parte, el mercado de San José”.

“Al llegar a la calle Hospital, Juan se lanzó a las luces de la Rambla…”. (p.176)

“Atravesé los alrededores del cerrado y solitario mercado del Borne. Las calles estaban manchadas de frutas maduras y de paja. Me acordé repentinamente del estudio de Guíxols y entré en la calle Montcada”. (p.272)

“Un atardecer oí en los alrededores de La Catedral el lento caer de unas campanadas que hacían la ciudad más antigua”. (p.287)

“La tela blanca me pareció un gran sudario y eché a correr. Llegué a la casa de la calle Aribau medio loca”. (p.289)
Ver Ruta literària Nada III en un mapa más grande

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.