Barcelona cinema… FAMILYSTRIP (Lluís Miñarro, 2009)
Avui a la secció Barcelona cinema… us presentem el documental Familystrip de Lluís Miñarro, senzill i alhora molt innovador en el seu plantejament, ja que és un quadre pictòric i, a la vegada, fílmic dels seus protagonistes.
La pel·lícula és l’enregistrament de la creació d’un quadre de família en què hi figuren el matrimoni gran i un dels seus fills, que és el propi Lluís Miñarro: a mesura que avança la pel·lícula, avança el retrat pictòric i el relat dels personatges que ens van explicant espontàniament les seves vides. Hi apareixen també l’artista, Francesc Herrero, a qui veiem treballant, cantant i un bri de la seva personalitat, i la tècnica de so Verònica Font, els quals intervenen de forma natural en les converses.
La història d’aquesta família catalana, ens fa endinsar-nos en la vida de la Barcelona de la República, la guerra i la postguerra i ens fa veure com la gent es manté digna al passar els anys, amb la mateixa senzillesa com la pel·lícula és plantejada: l’acció transcorre en el pis del matrimoni (a Horta). La pel·lícula filmada al 2001 en principi havia de ser un regal del director als seus pares pel seu 65è aniversari de noces, però després de 7 anys en espera, es va decidir a presentar-la al festival de cinema de Karlovy Vari (Rep. Txeca) on va tenir molt bona acollida.
Durant set sessions de treball es filma tot el que allà hi passa, arriba un moment que els protagonistes se n’obliden de les càmeres i xerren com ho farien en família: l’arribada a Barcelona des de Sevilla amb 13 anys de la dona, Maria Luz Albero, el festeig amb el seu marit, “l’esclat de la República” a Barcelona, el neixement del seu fill gran durant la guerra, i dels següents fills, tots a casa com es feia abans, l’estada de l’home durant un any en un camp de concentració a Galícia, la dura postguerra, les dues feines del marit i les jornades d’ella, que es llevava amb ell i se n’anava més tard a dormir, la manca d’informació sobre sexualitat… Tot explicat amb un gran sentit de l’humor, una sensibilitat i amb el respecte i amor del seu fill, Lluís Miñarro, que ens fa passar una hora i deu minuts molt intensos i emotius, i ens recorda potser els nostres avis, pares i tot el que aquesta generació ha viscut.
Destacar la tria de la música en la pel·lícula: Georges Moustaki En méditerranée, Il mondo de Jimmy Fontana, i el preludi de The Fairy Queen de Henry Purcell.
“Lluís Miñarro (Barcelona, 1949), amb experiència en publicitat, va crear al 1989, la productora de cine i publicitat Eddie Saeta junt amb Isabel Coixet, Juan Peláez i Enric Camin. L’any 2000, i després d’haver produït el llargmetratge Cosas que nunca te dije, es desvincula d’Isabel Coixet per diferències de criteri sobre el tipus de cine que ha der l’empresa[…]. Miñarro queda com administrador únic de la societat, ara convertida en anònima[…]. Avui se’l pot considerar com un dels màxims artífex del nou cinema català, títol merescut per haver donat l’oportunitat de debutar a nous realitzadors –Albert Serra, Pablo García o Christopher Faranier- recolza econòmicament projectes consagrats -com Recha, Guerín o el portuguès Oliveira-, apostant per un cinema de difícil amortització, autèntic cinema d’autor que ha vingut finançant gràcies als beneficis de les produccions publicitàries. El segell de Miñarro es pot percebre en la unitat estilística de les seves produccions. Gairebé totes són “pel·lícules contemplatives”, com a ell li agrada definir-les, que justificarien que es pogués parlar de “pel·lícules de productor”… Ha debutat a la direcció amb Familystrip seguit per El retir (Blow Horn)“. (Àngel Comas p. 421, 2010). Ha produït també la pel·lícula Uncle Boonmee, recuerda sus vidas pasadas del tailandès Aipchatpong Weerasethakul que va aconseguir la Palma d’Or a Cannes 2010, així com la premiada als Gaudí 2011 La mosquitera.
Bibliografia que trobareu a la Biblioteca:
Comas, Àngel. Vint anys d’història del cinema a Catalunya : (1990-2009). Barcelona : Laertes, 2010
Miñarro, Lluís. Familystrip
Deixa el teu comentari!